Gerard Figueras, President de la JNC

Itinerari cap a la llibertat

2012-02-01T11:53:00.000-08:00

Durant molts anys, la JNC ha estat el braç més desinhibidament independentista de CDC. Avui, al nostre voltant, veiem com el sentiment sobiranista, ja sigui per raó o per emoció, es va estenent de manera lenta però constant. Dins CDC veiem com els partidaris de la plena emancipació nacional van augmentant, i també com militants que en el passat hi eren reticents han canviat d’opinió. És en aquest context que celebrarem el 16é congrés de CDC. I si la JNC ha estat durant tres dècades l’abanderada del sobiranisme, és l’hora de reivindicar la feina feta i la coherència.

La gent de CiU està conduint les administracions catalanes en l’hora més difícil. No hi ha lloc per proclames enceses, ni per grans flamarades de les que només queden les cendres. Només hi ha lloc per a la política seriosa, i per a l’independentisme conscient. Per això, els delegats de la JNC al congrés de CDC han de fer el màxim esforç i la millor feina; han de mostrar que la gent de la JNC pot mirar a l’horitzó sense deixar de tocar de peus a terra.

El proper congrés de CDC marcarà el rumb que el partit ha de prendre en uns anys decisius, i entre tots hem de treballar per a que CDC enfili, amb fermesa i sense estridències, el camí per aconseguir la independència i la plena sobirania per a Catalunya. Sabem que no serà un procés ràpid ni fàcil, però és vital pel futur del país que CDC segueixi fent passos cap al demà, i la gent de la JNC hi té molt a dir.

Esquinçar costures

2012-01-27T09:43:00.000-08:00

A alguns els ha agafat una mica desprevinguts, precisament perquè fa dies que hi ha una relativa tranquil·litat, i una correcció aparent marca les relacions amb el Govern central. Però el President Mas ha parlat clar quan ha dit que, en defensa de l’autogovern, hem de ser capaços de fer actes d’afirmació que puguin “trencar les costures” de la Constitució i de l’Estatut. El President sap prendre el pols al país, i ha donat veu al que molts pensem.

Els problemes endèmics causats pel nostre autogovern insuficient i per l’espoli fiscal es van fer especialment evidents en la recta final del govern Zapatero, quan la situació dramàtica de les finances catalanes es contraposava amb la deslleialtat de l’Estat. Va ser llavors quan va començar a cristal·litzar la idea de que caldria fer alguna cosa per deixar clar que els catalans no estem disposats a ser l’ase dels cops contínuament. Recordàvem el tancament de caixes de 1899 i ens preguntàvem com seria l’equivalent del segle XXI.

La resposta encara és incerta. Però una cosa s’ha anat fent cada cop més clara: Hi ha quelcom que vol néixer; una idea, un sentiment, una voluntat col·lectiva que vol prendre forma. L’Estat tornarà a estirar cap al centre, cap al quilòmetre zero, i serà necessari plantar cara d’alguna manera. El President Mas ho ha fet palès, però també ha dit una altra cosa, menys citada pels mitjans: Que farà falta “molta capacitat de raonament, solidesa de la nostra arquitectura jurídica i molta empenta i coratge per part del país”.

Estem pensant en el tancament de caixes del segle XXI, tingui la forma que tingui, i hi ha també una altra gran pregunta que alguns ja han plantejat: Qui és el Doctor Robert del segle XXI? Ho serà el President Mas? Seran ciutadans anònims que es plantaran com ja comença a passar? Perquè els actes d’afirmació dels catalans puguin trencar les costures de la camisa estreta que ens ofega, no n’hi ha prou amb una figura, sigui la que sigui; tots els estaments hi hauran de sumar. Una acció només des de la política es quedarà curta. Una protesta únicament ciutadana farà soroll però no serà escoltada. Caldrà també que les elits econòmiques, socials i culturals facin un pas endavant pel país.

Alguna cosa vol néixer, la sensació està a l’aire. I l’única manera de que pugui fer-se realitat és estar a l’altura de les circumstàncies, com a individus, com a societat i com a país.

Que el llegir no ens faci perdre l’escriure

2012-01-13T01:03:00.000-08:00

Dimecres passat els diputats de Convergència i Unió van votar favorablement el paquet d’ajustos proposat pel Govern Central, la primera gran mesura del PP. Veure-ho va ser una sensació molt estranya, perquè veiem diverses coses alhora.

Per una banda, un mirall del que ja ens és conegut: Un govern que pren possessió, que es troba uns números desastrosos, i que ha de prendre mesures per aturar l’espiral de despesa, dèficit i endeutament. Per aquí ja hi hem passat. I els diputats de CiU es van comportar com hauríem volgut que actués la oposició a Catalunya, amb responsabilitat i amb comprensió. Entenent que segurament no eren els ajustos que el nou Govern hauria volgut, però que possiblement no hi havia gaires alternatives.

Però per altra banda, va ser també un déjà vu, la sensació de tornar a llegir una pàgina ja viscuda. La sensació de tornar deu anys enrere, quan algunes de les decisions que més factura han passat a CiU van ser els vots favorables, i gratuïts, a les polítiques del PP més qüestionables. Ja hi tornem a ser? Siguem justos, és aviat per dir-ho.

En tot cas, no podem perdre de vista els fets: La pujada d’impostos deixa Catalunya amb uns trams de IRPF que estan entre els més alts d’Europa, que agreugen encara més el dèficit fiscal. A més, les mesures d’ajust del Govern Central no afavoreixen l’economia productiva, i per tant, no serveixen per combatre l’atur, i en especial l’atur juvenil, que és el segment de població més castigat.

Així doncs, que el llegir no ens faci perdre l’escriure. Actuar amb responsabilitat no pot ser signar xecs en blanc al PP constantment. No podem permetre’ns d’actuar com si aquests deu anys no haguessin passat, i per això el sentit d’estat que ha caracteritzat CiU des de fa dècades ha d’anar de la ma de la defensa ferma dels drets dels catalans. Només així, fent el màxim esforç per assegurar l’autogovern i retornar a la prosperitat, serem mereixedors de la confiança dels ciutadans.

No a les pretensions De Guindos - Rajoy. No al nou i amarg café per a tothom

2012-01-06T11:02:00.000-08:00

Fa pocs dies que el nou govern del PP ha pres possessió, i ja ha començat el que ja sabíem: L’atac a les comunitats autònomes amb el pretext del dèficit. Les alarmes han saltat quan el ministre de Guindos ha anunciat una norma que atorgarà a l’estat poder de veto sobre els pressupostos autonòmics. Dit d’altra manera, la Generalitat presentaria l’esborrany al govern central, i ells decidirien si els agrada o no.

Volen fer creure que el gran problema són les autonomies. Tantes autonomies. Recordem d’on venen tantes autonomies? Venen de fa trenta anys. No volien el cafè per a tothom? Doncs ja el tenen. I ara resulta que fet i comptat el cafè surt massa car. Però la cosa no acaba aquí. Des del quilòmetre zero també apliquen el cafè per a tothom a la inversa, fent veure que tothom ha manejat les tasses de la mateixa manera.

I no és així. Mentre uns malgastaven en infraestructures faraòniques i inútils al País Valencià, i mentre d’altres encara s’atreveixen a gastar i gastar a Andalusia, la Generalitat de Catalunya afrontava la realitat en solitari. Prenent les mesures necessàries, per doloroses que fossin, demostrant seriositat i fermesa. Però ara ens volen posar al mateix sac, tant als que han malbarat fins a l’extrem com als que han canviat el rumb a temps. Tots a passar per l’adreçador.

Sembla gairebé que com que la Unió Europea vigilarà amb lupa els pressupostos estatals, el govern central hagi de descarregar la frustració sobre les autonomies. Però això no treu un fet: La mesura que proposa el govern del PP és un atac directe al cor de l’autonomia, a la (modesta) possibilitat de decidir a què volem dedicar els nostres recursos, ja prou migrats i escassos.

No podem permetre que ens apliquin el mateix raser que als qui han actuat amb irresponsabilitat. El President Mas ho va dir ben clar, que el Govern fa el que ha de fer per complir els compromisos europeus, amb l’objectiu últim de garantir l’autogovern català i no donar cap motiu a una intervenció. Catalunya està fent els deures, i ha de mantenir intacte el seu autogovern. Si realment volen una administració autonòmica sense dèficit, el Govern central hauria de començar per escoltar una demanda compartida àmpliament per la ciutadania, la del Pacte Fiscal. Aquesta és l’única resposta que ens hem de plantejar.

Bon Nadal i feliç 2012!

2011-12-25T04:15:00.000-08:00

Si ets net de cor, pastor mesquí,
no t’has de perdre pel camí
que et va guiant l’estrella cauta;
no t’has de perdre, pastoret,
anant, seguint el camí dret,
amb el sac de gemec i la flauta!

Pastor dels meus somnis d’infant,
de les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
tempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra!

Josep Maria de Segarra i de Castellarnau
1894-1961
Poema de Nadal (fragment)

1899. És l'hora del tancament de caixes?

2011-12-14T17:35:00.000-08:00

Per la via judicial. El Govern de la Generalitat ha anunciat que, en front de la deslleialtat i l’incompliment de l’Estat respecte els 759 milions d’euros que deu a Catalunya, aquest serà el següent pas. És un fet inèdit en la democràcia espanyola, però són temps de canvi, on estem veient coses que fa pocs anys creiem impensables. En qualsevol cas, era necessari que el nostre Govern fes un gest d’autoritat, perquè hi ha coses que no podem deixar passar.

L’Estat espanyol que tenim al davant porta una careta de modernitat, però segueix arrossegant els mateixos vicis d’institució arnada que sempre ha tingut. Els governants espanyols que el condueixen fan trampa, i la darrera jugada dels 759 milions és una fita més en una llarga cursa. Aquest cop, quan estem sota la lupa de les institucions europees, l’Estat fa una maniobra per reforçar un discurs que fa temps que sentim: Que els problemes de dèficit de l’Estat són culpa de les autonomies, una mostra evident que s’hi ha de “posar ordre” (i ja sabem a quina comunitat autònoma es refereixen quan parlen de “les autonomies”). Certament, les finances de les comunitats autònomes pateixen, especialment quan l’Estat incompleix els seus compromisos i els nega el que per llei els pertoca.

I no ens podem quedar de braços plegats. La decisió del Govern de la Generalitat de portar l’Estat als tribunals és un primer pas imprescindible. Però hem d’anar pensant en altres respostes, no ja purament governamentals, sinó ciutadanes. Perquè l’únic llenguatge que entenen des de Madrid és el dels fets consumats.

El 1899, l’Estat espanyol va realitzar una pujada d’impostos desmesurada per tal de sufragar el fracàs colonial de 1898. Aquesta va ser la causa del Tancament de Caixes, una insubmissió generalitzada per part dels contribuents de Barcelona, que es van negar a pagar uns impostos abusius. Avui una acció com la d’aleshores no és factible, però tenim la mateixa obligació moral, la de prendre mesures que deixin clar, de tal manera que els espanyols no puguin ignorar, que als catalans no se’ns pot prendre el pèl i els diners contínuament. I per això és hora de buscar resposta a la següent pregunta: En el segle XXI, com seria l’equivalent d’un tancament de caixes?

Una broma pesada

2011-12-10T10:34:00.000-08:00

Potser ens queda lluny, perquè han passat moltes coses des d’aleshores. Però el 8 de febrer, no fa ni un any, el president Mas es reunia amb el president espanyol Rodríguez Zapatero. Feia algunes setmanes del canvi de govern a Catalunya, i la terrible situació financera de la Generalitat ens queia a sobre com un gerro d’aigua freda. D’aquella reunió el president Mas en sortia amb un “compromís” del president espanyol, el de transferir a Catalunya 759 milions d’euros d’acord amb el que estableix l’Estatut. No era un cas de generositat, simplement el Govern central complia la llei, però prou bé que recordem com aquells dies els qui sempre reien les gràcies als socialistes no paraven de lloar la “lleialtat institucional” i la “responsabilitat” d’un govern presumptament amic de Catalunya.

I arribats on som, de tots és sabut que ara l’Estat es nega a pagar el que deu, encara que als pressupostos pel 2011 tenia una partida destinada a aquest fi. Estic segur que molts compartim el mateix sentiment: Ràbia, però no sorpresa, perquè ja sabem que les promeses de Zapatero són i seran paper mullat. No és un cas d’insolvència, perquè l’Estat tenia aquest diners previstos. Com ha dit el conseller Mas-Colell, és un cas de barra, pura i simple. De voler fer la punyeta fins a l’últim minut, encara que això tingui conseqüències pels ciutadans que necessiten els serveis públics de la Generalitat.

Podem treure diverses lliçons d’aquest assumpte: Per començar, que els governants espanyols ens maltracten ja no només per interès, sinó a vegades simplement per la satisfacció de deixar clar qui mana, encara que els quedin pocs dies. Però la lliçó més important és que mentre l’Estat tingui la clau de la caixa, mentre l’Estat sigui qui recapta els impostos i els catalans haguem d’anar a pidolar transferències que no arriben, no ens mourem d’on som. La lliçó és que el que tots sabem es torna a fer evident: Que només amb un sistema de finançament en que la Generalitat recapti tots els impostos generats a Catalunya podrem avançar. La darrera broma pesada del govern Zapatero és una prova més que l’únic camí és el Pacte Fiscal.

Eix Diagonal: oportunitat única

2011-12-01T14:27:00.000-08:00

L'obertura de la nova C15 és una oportunitat per la comarca del Garraf i per la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Una oportunitat única, però que requerirà de l'esforç de tota la ciutadania per poder optimitzar les potencialitats que ofereix. Especialment en termes de dinamització de l'economia i de vertebració territorial del país.

El President de la Generalitat ha posat en funcionament una obra que, en termes d'impacte econòmic, és tansols equiparable al que va suposar fa gairebé vint anys l'obertura dels túnels del Garraf. D'aleshores ençà, l'impacte en termes de creixement econòmic i demogràfic que ha experimentat la nostra ciutat ha estat lligat a aquesta infrastructura, i això malgrat el dolorós peatge que ens suposa als usuaris.

A diferència de la Pau Casals, l'Eix Diagonal és una obra executada amb el sistema del "peatge a l'ombra". Un peatge que no pagarem directament tots els usuaris sinó el conjunt dels contribuents -la utilitzin o no- a través dels pressupostos de la Generalitat. El cost de l'obra la situa com una de les més importants que es fan al conjunt del país i probablement com una de les úniques infrastructures viàries rellevants que es posaran en marxa a Catalunya en els propers anys, com ara el desdoblament de l'Eix Transversal (C25).

En poc menys d'una hora serem a tocar quatre ciutats mitjanes amb vocació de tenir el nostre paper en el conjunt del país. Manresa, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Quatre ciutats amb una dinàmica pròpia cadascuna. Però amb un objectiu compartit: volem marcar el rumb dels nostres territoris. I aquesta infrastructura ens ha de permetre marcar el rumb cap a una direcció inequívoca: la recuperació econòmica. Les vies de comunicació i transport per si soles poden no representar res. Però amb una orientació i utilització adequades esdevenen un dels principals motors dels territoris que uneixen i pels que hi transcorren.

Des de Vilanova i la Geltrú hem de tenir clar que aquesta oportunitat ens situa en una posició privilegiada des d'una òptica nacional. A la bona situació geostratègica que ja tenim -connectats amb Barcelona i Tarragona via ferrocarril i C32- hi hem de sumar ara el nou node d'interconnexions que tindrem a l'entrada de la nostra ciutat, al voltant del qual hi pivotaran C15 i AP7 amb C31, C32 i un element que no hem tingut prou en compte: el Port.

En termes de transport comercial i de mercaderies, hom podrà viatjar per vies de doble carril des de Lleida (A2), passant per Igualada (C15) i desenvocant al port de la nostra ciutat sense pagar cap peatge. És aquí on el port guanya punts com a porta d'exportació de mercaderies i on les diferents administracions i agents econòmics hem de sumar esforços per aconseguir també sinergies amb la futura línia ferroviària de la Mediterrània. En termes turístics i de desplaçament de persones, aquestes mateixes potencialitats ens ofereixen una bones perspectives. Però podem caure en el risc que siguin tansols bones perspectives si nosaltres des de Vilanova i la Geltrú no som proactius.

M'ho hauran sentit dir sovint: hem de posar la ciutat a punt. No ens podem limitar a esperar amb els braços oberts a que la gent decideixi venir a casa nostra. Sinó que hem de ser nosaltres els qui posem la ciutat a punt i fem les accions que estiguin al nostre abast en un doble objectiu: donar a conèixer el millor de la ciutat i posar les condicions favorables perquè, després de conèixer-nos, aquests potencials clients/visitants/inversors/turistes vinguin. I repeteixin.

Des del Govern de la ciutat estem fent tot allò que està dins les nostres possibilitats. Accions comunicatives i publicitàries als mitjans de Maresa, Igualada i Vilafranca; adequació dels accessos a la ciutat, millora de la senyalització interna tant per a vehicles com per a vianants; senyalització de la façana marítima i del centre, habilitació de noves zones d'aparcament i facilitació de l'accés als aparcaments acctuals. No podrem fer tot el que voldríem ni tant de pressa com voldríem. Però sí que fem allò que podem. I entre aquestes accions, n'hi ha una que també ens correspon: demanar a tota la ciutat que assumeixi com a pròpia aquesta oportunitat. Que cadascú faci tot allò que tingui al seu abast per ser protagonista també de la millora que ha de significar aquesta infrastructura.

Amb quin objectiu? Liderar. Vilanova i la Geltrú ha de ser la punta de llança d'aquesta nova infrastructura. Per què? Perquè tenim un element diferencial respecte de les altres tres capitals: tenim el mar. Quan el Govern de la ciutat assenyalem l'obertura al mar com un objectiu fonamental, ho fem amb la convicció que aquest fet diferencial aportarà el valor afegit necessari per ser líders. Si sumem la força del mar al conjunt d'atributs de la ciutat, podrem liderar la recuperació econòmica de les ciutats de l'Eix Diagonal. Tenim patrimoni, gastronomia, cultura, comerç, esports, mar, potencialitats turístiques. Però també una ma d'obra formada, possibilitats d'inversió i infrastructura per fer empresa. A partit d'ara se'ns obre una nova oportunitat. Sapiguem estar a l'alçada i liderem entre tots els futur de la nostra ciutat.

Gerard M. Figueras i Albà

Regidor de promoció econòmica i turisme

Diputat al Parlament de Catalunya

Article publicat al Diari de Vilanova el 2 de desembre de 2011

L’hora de la responsabilitat

2011-11-27T00:02:00.000-08:00

Les eleccions generals del passat diumenge 20 han marcat un punt d’inflexió en la política catalana. La victòria de Convergència i Unió culmina un cicle electoral inèdit, i més d’un milió de catalans han donat suport a CiU, al Pacte Fiscal, i a la transició nacional. Tenim 29 diputats i senadors nacionalistes a Madrid, i els hem de fer valer. Però són temps difícils, i ben aviat començarem a sentir crides a la moderació i a la responsabilitat. Convergència i Unió ha d’actuar amb seriositat a nivell estatal per evitar un col·lapse de l’economia i de l’Estat, és cert.

Però no confonguem això amb la veritable responsabilitat. Responsabilitat és el que ha mostrat el poble de Catalunya a l’hora de votar, al demostrar que entén que les retallades no es fan per gust sinó per necessitat, i que el veritable culpable de la situació actual és el PSC. Responsabilitat és entendre que si estem com estem, és perquè España ens espolia i ens ofega, i que cal fer-hi alguna cosa, i per això la proposta del Pacte Fiscal ha rebut un suport tant clar.

Ara és l’hora de que Convergència i Unió mogui fitxa en el nou escenari, i ho faci, també, amb responsabilitat. Cal evitar la temptació i defugir els cants de sirena: No podem formar part de cap govern estatal, ni de concentració, ni de salvació, ni de res. I no podem repetir l’experiència de cap acord estable amb el PP, doncs sabem prou que el cost és massa alt, i el guany massa escàs. Responsabilitat serà treballar pel Pacte Fiscal, i qualsevol cosa que ens n’aparti, significarà que hem perdut el nord.

L’experiència de l’any 2000 ens ha ensenyat què passa quan el PP pot passar el corró a Madrid i es pot fer valer a Catalunya. Però s’obren noves oportunitats i les hem d’aprofitar. Ara toca mirar a Esquerra, recuperar el diàleg i trobar punts d’acord, per poder fer front comú en la defensa de Catalunya i la demanda del Pacte Fiscal, però també per protegir la política lingüística, i pactar els pressupostos pel proper any. Responsabilitat serà poder tirar endavant les polítiques que el país necessita sense ser hostatges de ningú.

És l’hora d’evitar els passos en fals, i de no acceptar regals enverinats. Hem de seguir estant a l’altura del poble de Catalunya, i per això és l’hora de la responsabilitat.

Terços amunt!

2011-11-11T00:24:00.000-08:00

Portem setmanes treballant des de diversos espais, entitats i institucions de la ciutat per preparar la Fira d'enguany. Intercanviant correus electrònics amb una de les persones que ha pencat de valent, m'escrivia aquesta acció en l'argot casteller que he trobat encertada per definir l'actitud que hauríem de tenir en moments com aquests.

Fa ja massa temps que les negatives notícies econòmiques s'han convertit en el nostre pa de cada dia. Certament, una combinació de mala gestió -pública i privada- al costat d'un canvi de cicle econòmic, estan fent que moltes persones no ho estiguin passant bé. Gens bé, de fet. Situacions d'atur, acomiadaments, tancaments de negocis, finalitzacions de prestacions. Poques perspectives de futur agreujades per males notícies i pels imposats ajustos pressupostaris que ens arriben a nivell europeu.

La situació és complexa. Cert. Però és hora que actuem per començar a girar la truita, no troben? Quan hom ha de tirar endavant projectes -ja siguin personals o col.lectius- la força de voluntat, l'actitud, és el factor determinant perquè siguin reeixits. No es tracta de fixar-se només en aquelles qüestions negatives, en les dificultats. Sinó de saber cercar les oportunitats per aconseguir una resposta positiva, reeixida i il·lusionant.

Aquesta és l'actitud que ens hem proposat des del govern municipal: posar les coses fàcils perquè els projectes, les idees i les il·lusions tirin endavant. Des que fa quatre mesos varem assumir la responsabilitat de governar la ciutat, no s'imaginen la gran quantitat de persones que hem escoltat i que ens han plantejat les ganes de tirar endavant projectes. Persones amb situacions complexes però que, malgrat les dificultats, no es rendeixen i es tornen a aixecar una vegada i una altra. I tornen a confiar en l'administració.

Aquesta manera de fer emprenedora, d'anar endavant, de sumar i en positiu és la que ens permetrà sortir del sot, avançar com a ciutat, com a país, com a societat. Aquesta actitud de fer pinya, de deixar de banda les diferències i de sumar esforços és la que ha permès que centenars d'entitats, empreses, associacions i institucions els oferim avui una Fira de Novembre de tothom i per a tothom.

Vull des d'aquestes línies agrair a tots els traballadors municipals l'esforç, l'actitud positiva i l'esperit de servei que han mostrat durant la preparació de la Fira, especialment als de les regidories de promoció, comunicació i també a la brigada i a la policia municipal. Entre tots hem construit la pinya i el forlre. Ara tan sols manca completar el castell amb la implicació de la resta de la ciutadania.

La Fira és només un exemple de que si fem pinya, ens en sortim. I aquesta és una forma de treball, una actitud, que hauríem d'utilitzar per a tots els reptes que se'ns plantegin com a ciutat, com a societat. També individualment. Perquè si ens ho plantegem, tots pdem ser el motor que faci avançar Vilanova i la Geltrú.

L'objectiu d'una generació

2011-11-03T10:20:00.000-07:00

Aquests són temps de reptes. No només vivim una situació econòmica i social molt dura, sinó que contínuament rebem impactes que alimenten el pessimisme. Però per fer-hi front, tenim una eina poderosa: la força d'una generació, la dels joves d'avui. La dels joves que no es resignen, que són capaços de donar el millor de si mateixos per allò en que creuen. I és l'hora de sumar esforços i energies, de que els joves d'aquest país transmetin missatges en positiu, i de fixar els objectius de la nostra generació.

I si la nostra generació s'ha de fixar objectius comuns, aquests han de servir per avançar en el benestar, la prosperitat i la llibertat col·lectius, uns propòsits que tots els joves compartim, més enllà de idees, creences i orígens diferents. Per això, un objectiu central ha de ser el Pacte Fiscal, una nova relació entre Catalunya i l'Estat, en la línia del concert econòmic, que acabi amb la sagnia fiscal que patim. Perquè mentre no tinguem els recursos que amb justícia ens pertoquen, no podrem construir el país més lliure que volem, i més important encara, el debat sobre les polítiques públiques es juga en fals.

Està passant davant els nostres ulls. El Govern de la Generalitat està prenent mesures d'austeritat inevitablement doloroses, amb tot el que això comporta. Podríem pensar que si les finances de la Generalitat van quedar tan malmeses va ser per culpa del govern Tripartit. Els qui van governar els darrers anys hi tenen molta responsabilitat, és cert. Però el problema de fons són els milers de milions d'euros que cada any els catalans paguem en impostos i que no ens retornen. Aquest dèficit obliga a retallar serveis i prestacions, quan amb el Pacte Fiscal no només no hauríem de retallar res, sinó que podríem ser un país de referència pel seu estat de benestar.

Si ja el 2005 la JNC recollia suports pel que llavors anomenàvem “Acord Econòmic per Catalunya”, avui aquella reivindicació ha pres forma en el Pacte Fiscal que el gruix dels catalans considera necessari. És l'hora de que la JNC lideri aquesta reivindicació com l'objectiu d'una generació, l'objectiu de la gent jove de Catalunya. Si volem poder fer front al 40 % d'atur juvenil que patim, i sobretot, si volem llençar un missatge positiu a les generacions més joves, hem de mobilitzar-nos per aconseguir el Pacte Fiscal. Aconseguir aquesta eina, útil i necessària, ha de ser l'objectiu de la nostra generació.

Una marea imparable

2011-10-30T01:35:00.000-07:00

Mica en mica, la marea va pujant. El darrer Baròmetre d’Opinió Política ens ha revelat fa pocs dies que, preguntats per un referèndum d’independència, un 45,4% dels catalans votaria afirmativament, contra un 24,7 % que s’hi declararia en contra. Amb la prudència que exigeix llegir els resultats d’una enquesta, tenim motius per l’optimisme. Els partidaris de la independència de Catalunya van creixent com una marea que puja lentament, en silenci, res a veure amb aquelles onades grans i vistoses que fan molta espuma però que quan han passat tot queda igual.

La consciència de que a Espanya no hi fem res es va estenent. És el resultat, per una banda, de les polítiques i les actituds dels partits espanyols, que en la seva dèria centralista només estan aconseguint que cada cop més catalans obrin els ulls a la realitat, i per l’altra, d’anys de feina seriosa de l’independentisme conscient, del que la JNC n’és el gran exponent. Hem fet molta feina, però encara n’hem de fer molta més.

La independència de Catalunya només serà possible si al darrere hi ha una majoria social sòlida, que sigui inapel·lable per simple principi democràtic. I per això, les dades que ha revelat el CEO són encoratjadores, ens mostren que mica en mica, els fets es van imposant, que la societat catalana està prenent consciencia de l’ofec al que ens sotmet Espanya, i que més que mai, hem de seguir treballant. Hem de fer créixer aquest espai social, valent-nos de la raó i del sentiment, per construir la majoria per la independència que el nostre país necessita.

Les aigües pugen, i està a les nostres mans estendre més encara la taca d’oli dels que volem la plena llibertat nacional, per esdevenir, entre tots, una marea imparable.

Corredors cap al futur

2011-10-22T10:42:00.000-07:00

L’espera ha acabat. Dimecres passat, just abans que totes les notícies quedessin en segon pla per les noves de pau a Euskadi, la Comissió Europea confirmava el que feia dies que ja se sabia: la Unió Europea aposta pel Corredor del Mediterrani com un dels seus eixos prioritaris pel transport de mercaderies.

Com diu la cançó, de vegades ens en sortim. Amb tenacitat, amb persistència, amb la suma d’esforços dels actors públics i privats, la racionalitat ha prevalgut sobre el centralisme. No hem de tirar coets, perquè en última instància l’execució de les infraestructures encara depèn de l’Estat espanyol, però podem mirar al futur amb una mica més d’optimisme.

Un cop passades les febrades de nou ric que ens han portat a on som, només queda apostar per aquells elements que ens poden portar un creixement sòlid, sense estridències ni miracles. Per això hem de celebrar la noticia, perquè és la primera pedra de la prosperitat que ha de venir, una prosperitat que es troba en el treball en xarxa i en establir ponts amb els territoris del nostre voltant.

La batalla pel Corredor del Mediterrani ens ha portat a retrobar interessos comuns amb el País Valencià, un fet positiu que no ens ha de passar per alt, i que pot ser l’inici d’una nova etapa en que sigui possible construir noves col·laboracions i complicitats amb els nostres veïns del sud, començant per l’esfera econòmica, i potser un dia arribant a l’àmbit polític.
I més enllà de la península, aquesta decisió ens acosta a Europa, i ens servirà per incrementar i reforçar els vincles amb la resta de països europeus, i a la llarga, que l’economia catalana continuï el camí que fa anys que ha pres: el d’anar reduint la seva dependència d’Espanya. El Corredor del Mediterrani significa per nosaltres més Europa, i menys Espanya.

La decisió de la Comissió Europea ens fa més independents? No encara. Però és un pas. Un pas perquè Catalunya miri més cap a Europa i cap al món, per poder establir les xarxes que ens faran més importants, més rellevants, i que ens permetran tenir un paper en l’Europa del futur.

En defensa de la llengua catalana. Cap a l'emancipació nacional (II)

2011-09-02T09:18:00.000-07:00

Espanya s'ha acabat. Els catalans en aquest Estat no hi tenim cabuda. El retorn de les vacances estiuenques ha estat precipitat. L'ocurrència del president espanyol Zapatero ens va agafar tots amb el torn canviat. Crèiem que era una ocurrència més. Poc a poc intuíem que es tractava d'un diktat europeu. I finalment s'ha transformat en la ruptura del pacte constitucional del 1978.

La generació dels qui hem nascut a la dècada dels vuitanta, aquesta constitució no la vam votar. Si ens consultessin avui, aquell text no el votaríem. I menys encara la reforma que han acordat els partits espanyols. La nostra és una generació que anhela transparència i una democràcia basada en el dret a decidir. En escoltar als ciutadans. Per això no volem ser partíceps de pantomimes decimonòniques. I per això també aplaudim la posició de força que ha mantingut CiU no participant d'aquesta farsa. Aplaudim la posició del força del President de la Genetralitat i del Govern de Catalunya.

I per si no n'hi havia prou, avui el PSOE a través del seu braç jurídic, ens dóna dos mesos per incorporar el castellà com a llengua vehicular. S'ha acabat. Prou. Nosaltres sempre hem tingut un tarannà dialogant. Positiu. De sumar. Però per aquí no hi passem. La immersió lingüística en català té en el seu esperit la construcció d'un sol poble. De no discriminar. I Espanya s'ho carrega. Amb això no s'hi juga. La llengua és el nostre ADN. Ens ha ajudat a resistir des del 1714. I seguirà essent el nostre ADN a pesar del que vulguin socialistes i popular espanyols.

Ha arribat l'hora de practicar el no retorn. El xoc de trens del que alerten els presidents Pujol i Mas. Els joves nacionaliesta catalans demanem un cop de força. Estem a punt. Una majoria del país està a punt. Tenim pressa ens va dir el President Barrera. I ara sembla que Espanya també en tingui. Doncs que no pateixin, l'hora ha arribat.

Iniciem el camí de no retorn.

Després de l'Escola d'Estiu definim l'Itinerari cap a l'emancipació nacional (I)

2011-08-01T06:19:00.000-07:00

Aquest matí m'ha resultat difícil remprendre la feina després de cinc dies intensos d'Escola d'Estiu. Voldria des d'aquí felicitar novament a tot l'equip d'organització i a tots els assistents per haver fet possible un dies magnífics en els que hem treballat, hem proposat, hem après i sobretot ens ho hem passat bé amb amics d'arreu del país.

A la cloenda de l'Escola d'Estiu ens comprometíem davant el President Mas a elaborar el full de ruta cap a l'emancipàció nacional: és el que hem anomenat "Projecte Itinerari". Els debats d'aquests dies han posat les bases per definir una proposta que com a JNC oferirem al partit i al país per establir el camí a seguir en els propers anys.

Treballar per aconseguir una majoria social, econòmica, intel•lectual i mediàtica favorable a l'emancipació nacional. I definir també les complicitats internacionals i el camí legal corresponent per quan arribi el moment.

Aquesta serà la humil aportació de la Joventut Nacionalista de Catalunya al país. Amb l'objectiu de definir un horitzó clar i les estacions per arribar-hi.

Idees que han d'anar associades en tot moment a dues premises que ens demanava el President: no fer-ho des de la confrontació i despertar un sentiment d'il•lusió al conjunt del país.

Aixì ho farem.

Crònica d'una asfíxia anunciada

2011-07-22T04:49:00.000-07:00

Ahir al vespre a l'acte d'entrega del Premi Ramon Trias Fargas que la Fundació CatDem va atorgar a Sergi Pardos en el marc de #LaNitDelPensament, el director de la fundació Agustí Colomines va anunciar la reedició de l'obra de Trias Fargas "Crònica d'una asfíxia anunciada".

Tres dècades enrere el qui fou una de les primeres veus liberaldemòcrates acreditades del nacionalisme català ja assenyalava quin seria el principal escull del país.

Certament, no és l'únic repte important al que com a poble ens enfrotem. sense anar més lluny, el tema central de l'obra del Sr. Prados, la gestió dels procesoss migratoris a les societats europees d'avui, és també un element important a afrontar. Però, al costat d'aquest, la necessitat de resoldre el finançament de Catalunya és avui al capavant de les prioritats del país.

Tot apunta que a la represa del curs polític iniciarem un procès intens en el qual el Govern de la Generalitat plantejarà sense embuts al Govern de l'estat -sigui el que sigui- una demanda sobre finançament sobre la qual no valdran respostes a mitges tintes.

Espanya haurà de parlar clar. I els catalans podrem valorar si la resposta obtinguda és la que espera un poble que cada cop aplega més veus de llibertat.

Afrontar el pacte fiscal com la primera de les estacions per un procès d'afirmació nacional. D'emancipació nacional. Caldrà també escoltar les veus dels partits catalans. També ells hauran de parlar clar.

Ens cal assumir la competència en matèria de beques

2011-07-20T04:37:00.000-07:00

Podeu llegir la nota de premsa de la intervenció en el plenari d'aquesta setmana publicada a www.jnc.cat

Figueras celebra el decret aprovat pel Govern que incorpora un model català de beques per acabar amb el desequilibri dels estudiants de Catalunya

El diputat de CiU demana al conseller Mas-Colell que s’avanci realment en el traspàs en matèria de beques per assumir la competència plena i poder dur a terme la política del sistema català de beques

El Portaveu de CiU en Polítiques de Joventut al Parlament de Catalunya, Gerard Figueras, ha celebrat avui el decret aprovat pel Govern que incorpora un model català de beques per acabar amb el desequilibri dels estudiants de Catalunya – representen el 15 del conjunt de l’Estat i només reben el 10 en matèria de beques del Govern de l’Estat- i que significa l’intent de reajustar el desequilibri que existeix actualment, ja que 9 de cada 10 euros els aporta l’administració.

Així ho ha manifestat durant la sessió de control al Govern en la pregunta que ha formulat al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, sobre “quins són els objectius i disseny que es proposa el Govern per a la política de beques per a estudiants universitaris a Catalunya?”

Figueras també ha mostrat la seva satisfacció perquè ahir al vespre es va conèixer la possibilitat d’un avenç en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat respecte al traspàs de les competències de les beques. En aquest sentit, ha recordat que “seria un avenç que donaria compliment a una reivindicació històrica de governs, partits, associacions, estudiants i organitzacions polítiques juvenils que es remunten a una sentència de l’any 2011 del Tribunal Constitucional”.

Per al diputat de CiU, es tracta de dues bones notícies “avançar en el traspàs en matèria de beques i un model de beques universitàries propi català”. Figueres ha demanat al conseller que “s’avanci realment en aquest acord per assumir la competència plena i com es proposa el Govern dur a terme la política del sistema català de beques”.

Voluntat d’esmena

2011-06-20T12:06:00.000-07:00

Fa deu anys que dedico bona part del meu temps al servei públic. A treballar per la llibertat del meu país i per una societat més justa. Trepitjant tots els racons del Principat. Ho faig des d’una convicció ferma. I des d’una valors profunds. Amb constant autocrítica i amb uns elevats nivells d’autoexigència.

Sovint em trobo que és complicat atendre tots els compromisos de servei amb la ciutadania que tinc com a càrrec electe. Al llarg dels deu anys de dedicació a l’activitat política, hi ha un defecte que no he sabut treure’m de sobre: No ser dir que no quan em demanen que doni suport a una iniciativa, un col•lectiu, o un esdeveniment. I acabo havent de ser a tot arreu. És aquí on la temptació de la velocitat apareix com una drecera, la drecera fàcil, perquè al cap i a la fi, tot fa que ho veiem com una cosa “natural”. I no ho ha de ser.

Per què corria tant? El primer que em ve al cap quan em faig aquesta pregunta és “perquè arribava tard a una reunió important”. És una resposta automàtica que crec que a tots ens pot sortir, però que no justifica una infracció. Alhora, poca gent trobaria normal afirmar “sabia que arribava tard, però he preferit no excedir els límits de velocitat”. Això m’ha portat a pensar-hi detingudament. I sense que en cap moment vulgui exonerar-me de la meva culpa, m’ha fet reflexionar en com el nostre entorn ens imprimeix la velocitat en les nostres vides. Ho hem de poder fer tot i ho hem de fer ràpidament. Així, sovint ens sembla normal haver de córrer contínuament.

Insisteixo en que la responsabilitat és individual, i que tots i cadascun hem de ser capaços de superar la inèrcia de viure corrent per viure amb seguretat i d’acord amb la llei. Jo aquest cop no ho he fet prou bé, i he fallat. I aquest error m’ha servit per aprendre la lliçó. Perquè aquesta és també la utilitat dels mecanismes sancionadors, la de recordar-nos les normes que cal complir. I jo la compliré fil per randa.

L’altra qüestió que fa més greu aquests fets -que tècnicament no em quedessin punts al carnet- m’ha agafat totalment de sorpresa, perquè mai havia rebut una notificació oficial de la sanció que m’hauria retirat els darrers punts. No sé quina és la causa, si factors administratius, si les adreces no encaixaven i per això no em va arribar, o qualsevol altre element. El cas es que no ho sabia i que quan els agents m’ho van comunicar em van deixar glaçat.

Com a càrrec electe, no tinc la mateixa responsabilitat que qualsevol ciutadà, en tinc més, i em correspon donar exemple davant una situació com aquesta. Per això assumeixo la sanció que em correspongui com a justa i merescuda, i l’entomo com un recordatori constant de la lliçó de vida que he tornat aprendre: que cal anar més a poc a poc i que les normes de trànsit existeixen per a la nostra seguretat.

Vull fer valer la màxima transparència sobre totes aquestes circumstàncies perquè, com he dit, als càrrecs electes ens correspon donar exemple davant la ciutadania. I per això he volgut compartir aquestes reflexions, que no són més que la meva manera d’expressar un profund penediment i una ferma voluntat d’esmena enfront al que ha estat una equivocació clara per part meva.

Entomo de bon grat tots els judicis que els ciutadans n’hagin pogut fer sense coneixement de causa. Fins i tot els més grollers. Els accepto. No és la primera vegada. Però no per això puc renunciar a compartir, també, aquesta reflexió sentida i personal. De bona fe.

Gerard M. Figueras i Albà

Avui que és onze de juny

2011-06-10T15:34:00.000-07:00

Avui, poques setmanes després de les eleccions municipals, constituïm els nous ajuntaments. Avui, que és onze de juny, milers de ciutadans agafem un compromís amb els nostres veïns per servir-los al capdavant dels nostres pobles, viles i ciutats.

Recordo l'emoció que vaig sentir fa quatre anys quan, llavors per primer cop, assistia expectant al Ple de constitució de l'Ajuntament del qual en sortiria regidor. Quatre anys després, es repetixen aquestes pessigolles a la panxa. Aquest cop augmentades per la possibilitat de sortir del Ple com a regidor de govern.

Avui, d'entre els milers d'homes i dones que agafem un compromís amb els nostres municipis, n'hi ha un bon grapat que som gent jove. I, d'aquests, també en som una bona colla els qui venim de l'escola de patriotes que és la Joventut Nacionalista de Catalunya.

En un temps en el que massa sovint -i sense cap cost- alguns es permeten el luxe de menystenir la feina que duem a terme les organitzacions polítiques -juvenils- voldria fer un acte d'afirmació, de reivindicació de la política. De reivindicació de l'exercici de pràctica democràtica, formativa i constructiva, que milers de joves -nosaltres en el marc de la JNC i de Convergència- fem dia rere dia.

Des del recinte d'ideals que ens uneix a tres generacions de patriotes, avui milers de joves compromesos continuem enfortint un fil roig de treball noble, guiat per la vocació de servei i pel desig de justícia i llibertat.

A tots els militants de la Joventut Nacionalista de Catalunya que avui esdeveniu referents en els vostres pobles i ciutats, gràcies per dedicar una part del vostre temps a aquesta noble causa. Estigueu orgullosos del què representeu i assumiu aquest compromís -avui municipal- amb la màxima dignitat.

Pressupostos 2011: CiU Compleix amb el Garraf

2011-06-01T11:49:00.000-07:00

Aquesta setmana el Conseller Mas-Colell ha donat a conèixer els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya previstos pel 2011. Després de cinc mesos treballant amb un pressupost prorrogat, el President Mas ha presentat uns comptes que han de servir per iniciar la recuperació econòmica i per començar a endreçar les finances de la Generalitat.

En termes globals, el pressupost pateix, per primera vegada en democràcia, una reducció respecte del pressupost del 2010, concretament d’un 10%. Una reducció obligada per les exigències de dèficit del Govern de l’Estat que, al mateix temps que exigeix que el dèficit no superi l’1.3%, no compleix amb els pagaments pendents amb Catalunya.

El President Mas has desafiat les exigències del Govern socialista i ha situat el dèficit en el 2,6% del PIB (respecte del 3,86% heretat del tripartit). Per què? Senzill: si els mateixos que ens exigeixen ens paguessin el què ens deuen -per exemple els més de 1.400 milions d’Euros relatius al Fons de Competitivitat- permetrien que el Govern català complís amb el dèficit previst.

Mentre el PSOE no paga i exigeix que la reducció no es limiti al 10% sinó que arribi al 20%, el Partit Socialista de Catalunya –que té Ministres a Madrid- critica al govern català per retallar massa. Paradoxal: els responsables d’haver tingut la ma foradada durant els 7 anys que han governat Catalunya, ara fan com si la cosa no anés amb ells i juguen, com sempre, amb el doble discurs aquí i a Madrid.

Al Garraf no ens ve de nou aquesta actitud. Durant els anys de Governs tripartits a la Generalitat i a la comarca, el Garraf havia estat una de les comarques amb menys inversió del país. En el darrer pressupost, el total d’inversions que es varen fer a la comarca amb prou feines arribaven al 0,2% del total del pressupost situant-se en els 5.186.196 Euros. Ara, malgrat aquest sigui un pressupost restrictiu, el nou Govern de la Generalitat ha augmentat notablement les inversions reals territorialitzades al Garraf.

Així, la inversió real del Govern català a la comarca serà aquest 2011 de gairebé 9 milions d’Euros (8.825.241 Euros) augmentant percentualment fins al 0,5% del pressupost total. Aquesta és una inversió centrada, majoritàriament, en les polítiques socials a la nostra comarca: ensenyament i salut, en consonància amb les partides que tenen un major pes en el conjunt del pressupost català. Més de la meitat dels recursos previstos per al 2011 a Catalunya seran destinats a ensenyament, sanitat i benestar social.

El Govern de CiU, doncs, compleix. Ho fa en equipaments sanitaris i educatius (nou hospital a Vilanova, nou CAP a Sant Pere de Ribes; IES Baix a Mar a Vilanova i la Geltrú, IES Benaprès a Sitges i IES Montgròs a Ribes). I cal sumar-hi aquelles inversions no territorialitzades que també es queden a casa nostra com ara les actuacions en infraestructures de mobilitat (desdoblament C15 entre d’altres).

És evident que no hi ha tot el què des del territori reclamem. Però la millora és evident. I la feina dels qui representem els interessos de tots els ciutadans del Garraf al Parlament serà seguir treballant per incloure-ho ens els pressupostos del 2012 que també s’hauran d’elaborar i votar enguany.

Per exemple, respecte al nou hospital comarcal. La setmana passada la Comissió de Salut aprovava per àmplia majoria una esmena de CiU que emplaçava al Govern a elaborar el projecte bàsic i, un cop realitzat aquest projecte bàsic, el projecte executiu. L’objectiu de CiU serà refermar la voluntat expressada en el Parlament i incloure l’elaboració d’aquests projectes en els propers pressupostos.

Ho farem sense enganyar a la gent. A diferència d’altres, la gent de CiU busquem un consens real i tocant de peus a terra. No repetirem les pràctiques del Govern Montilla, segons el qual el nou hospital s’hauria hagut de començar a construir el 2007 i entrar en funcionament el 2009. Això no tan sols no ha estat així sinó que en els pressupostos del govern tripartit mai no hi va constar ni un sol Euro per a aquest nou hospital. I ara, en els primers pressupostos de CiU, ja hi consten 120.000 € per al pagament d’un concurs d’idees –que estava pendent de pagament- al que el seguirà un projecte bàsic i un d’executiu.

L’Hospital es farà. Però quan es pugui i amb els terminis que es puguin. Sense enganyar a ningú. Sense estirar més el braç que la màniga. Una pas rere l’altre i tocant de peus a terra. Un cop tinguem el nou hospital, Sant Camil esdevindrà un centre sociosanitari de primer nivell tal i com li correspon. Mentrestant, ha de seguir exercint d’hospital comarcal amb totes les garanties que corresponguin.

CiU, doncs, compleix.

Gerard M. Figueras i Albà

Diputat de CiU al Garraf

1 de juny de 2011

CiU acorda al Parlament elaborar el projecte bàsic de l’Hospital de Vilanova i la Geltrú

2011-05-26T16:00:00.000-07:00

Gerard Figueras afirma que “ens costen d’entendre les presses perquè segons el Tripartit aquest Hospital ja hauria d’estar construït”

La Comissió de Salut del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat i després d’incorporar una esmena transaccional de CiU, una proposta de resolució per a l’elaboració del projecte executiu de l’Hospital de Vilanova i la Geltrú i sobre la conversió de l’Hospital – Residència Sant Camil de Sant Pere de Ribes. Gerard Figueras, diputat de CiU, ha explicat que “des de CiU treballarem perquè ambdues realitats siguin possibles però al seu temps. Primer anem a per l’Hospital de Vilanova, mentrestant Sant Camil ha de seguir oferint els serveis comarcals amb la mateixa eficiència, i un cop tinguem l’Hospital invertim en Sant Camil perquè esdevingui un centre sociosanitari de referència”.

La resolució acordada demana “elaborar d’immediat el projecte bàsic i, un cop realitzat aquest projecte bàsic, el projecte executiu del nou Hospital de Vilanova i la Geltrú seguint el procés iniciat en el concurs d’idees que es va adjudicar el 14 de febrer”. Figueras ha assenyalat que “aquest és el procediment que cal seguir i ens costen d’entendre les presses perquè segons el Tripartit aquest Hospital ja hauria d’estar construït”. I és que segons la publicació InfoCatalunya de desembre de 2005, elaborada per l’anterior Govern, les obres de l’Hospital de Vilanova s’havien d’iniciar el 2007 i finalitzar el 2009. Per, tant “fa dos anys que hauria d’estar en funcionament”.

Joventut Nacionalista de Catalunya. Escola de patriotes

2011-05-25T11:39:00.000-07:00

Aquest dijous a les 19h presentem a la Torre Agbar de Barcelona el llibre Joventut Nacionalista de Catalunya. Escola de patriotes que ha escrit l'historiador Josep Lluís Martín. Aquest llibre estudia un dels temes més desconeguts de la història recent de Catalunya: les organitzacions politicojuvenils. S’hi explica detalladament la història de la Joventut Nacionalista de Catalunya, els joves de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). L’obra aprofundeix, des de diferents punts de vista, en l’anàlisi de les Joventuts de CDC des de la seva fundació el 1976 fins al 2008.

S’hi tracten l’evolució ideològica, les propostes polítiques per a les campanyes electorals, les enteses i les divergències amb CDC, Unió Democràtica de Catalunya i Unió de Joves, les accions reivindicatives, les lluites internes, l’estructura organitzativa, els congressos i els seus entramats, les relacions amb altres entitats o organismes catalans com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, i els contactes amb altres organitzacions polítiques de l’Estat espanyol i d’Europa.

Serà un acte bonic en el que ens hi acompanyaran tots els líders de la JNC des de la seva creació i que comptarà amb el protagonisme del MH President de la Generalitat Artur Mas.

Tots hi sou convidats!

Gràcies. Ha valgut la pena :)

2011-05-25T04:36:00.000-07:00

Tenia ganes de rependre les entrades al blog. Fa pocs dies que hem acabat la campanya electoral i crec que és el moment per fer-ho. Abans d'encarar la recta final a les eleccions, m'havia plantejat de poder-hi escriure cada dia una petita ressenya de com havia anat el dia, però de seguida vaig veure que no disposava del temps.

De fet, han estat dues setmanes intenses, de dormir poc, de fer tots els papers de l'auca, de ser a tot arreu i d'intentar complir allò planificat. Quan fa uns mesos la Neus em va demanar de ser el responsable de la campanya de CiU a Vilanova, vaig pensar que seria un repte difícil però que no podia rebutjar.

De seguida vaig pensar amb l'amic Josep Ibars -i mestre- perquè em fes de puntal. Des d'aquell moment vàrem planificar dia a dia tot el què podíem planificar: accions de carrer, missatges, porta a porta, identificació dels llocs prioritaris, missatges, impactes, actes.... i tot de coses que poden anar fins al més petit detall.

Aquella feina inicial ha anat acompanyada de la suma d'esforços i de treball de moltes altres persones que han treballat molt i bé: des dels responsables de comunicació, passant per les persones encarregades d'ensobrar les paperetes i preparar les bosses amb material, els encarreats de muntar el dispositiu mòbil fins a una candidatura implicada al màxim amb tot el què se'ls demanava.

Certament dies intensos en els que al voltant de la Neus Lloveras hem consturit un equip sòlid i il·lusionat que s'ha implicat en un projecte de ciutat i que ha donat bons resultats.

Quan diumenge les darreres dades de l'escrutini donàven a CiU guanyadors de les eleccions a Vilanova totes les estones viscudes em van passar pel cap en un instant. Veure l'alegria als ulls de tanta gent que de forma voluntària s'han implicat en el projecte de la Neus em va fer pensar en la capacitat d'il·lusionar a les persones que té la política.

Aquell fou per a molta gent un moment bonic. Que culminava un somni sa i honest en el que molta gent havia cregut. I que en aquell moment esdevenia realitat.

Nomès voldria que aquesta reflexió en veu alta servís per donar les gràcies primer a la Neus per haver confiat en mi i després a totes les persones que s'hi han implicat.

Gràcies!

El secret de Picasso: Excel·lent

2011-05-05T01:30:00.000-07:00

Després d'un dia feixuc, ahir a la nit em retrobava amb el meu moment diari d'intimitat. Reprenia la lectura de la novel·la que em varen regalar per Sant Jordi El secret de Picasso, de l'escriptor barceloní Francesc Miralles. Conscient que amb la lectura d'ahir acabaria la novel·la.

Habitualment quan arribes al desenllaç d'una novel·la aquest esdevé amb un moment esperat, ansiat en ocasions. I dic habitualment, que no sempre. Ahir va ser una d'aquelles ocasions en les que anheles conèixer el desenllaç del relat des que t'endinses en les primeres planes del llibre.

El secret de Picasso és una novel·la que combina a la perfecció un relat genilment estructurat, basat en una documentació impecable per part de l'escriptor i lligat per un estil àgil que atrapa al lector des del primer moment. En el meu cas, a tot això s'hi ha sumat el fet que conec bé la majoria dels llocs pels quals transcorre la darrera aventura del periodista -de ficció- Leo Vidal i que us recomano fervorosament.

Després d' El temps que voldria, que em va acompanyar durant la Setmana Santa, el llistó havia quedat alt. Però, malgrat això, en Francesc Miralles l'ha superat. La Terra Alta. L'Ebre. La gent. El cel. I la terra. Magnífic!

La propera aventura ja és a punt: l'Arqueòleg, de l'escriptor Martí Gironell. Us en matindré informats!

Estem preparats!

2011-05-03T23:57:00.000-07:00

Ahir al vespre prsentàvem davant de militants i simpatitzants de CiU la campanya que hem preparat a Vilanova i la Geltrú. Després d'anys, mesos i setmanes de feina intensa, estem preparats per encarar la recta final del camí que pot portar un canvi a la ciutat.

Dic pot portar perquè que el canvi sigui una realitat o es quedi en un somni dependrà exclusivament de la voluntat dels vilanovins i vilanovines. Dotze anys de tripartit són masses anys per una ciutat que necessita un canvi de rumb per encarar el futur amb garanties.

Sis mil aturats, tancament d'empreses, aparició de cartells arreu dels carrers amb locals que es lloguen perquè el negoci que hi havia ha tancat. Obres que es fan fins a tres vegades, afany recaptatori per quadrar els pressupostos amb tot tipus de multes. Improvisació constant sobre quin ha de ser el futur de la ciutat. Prepotència dels qui es creuen amos i senyors de VNG. I molt i molt més que denoten una conclusió clara: projecte tripartit esgotat.

El tripartit ha tocat fons. A VNG li cal un nou lideratge que tingui les idees clares. Que no improvisi. Que sigui cohesionat. Que compti amb un equip preparat al servei de la ciutat - no que se serveixi de la ciutat per guanyar posicions dins el partit. I, sobretot, que sàpiga com afrontar quatre anys que seran decisius per situar la ciutat en un entorn competitiu.

Us animo a que ens ajudeu a fer del projecte que encapçala la Neus Lloveras un projecte guanyador que compti amb una gran majoria de ciutadans. Sigueu protagonistes del canvi a VNG i feu possible la Vilanova millor que ens mereixem.

Perquè és hora de canviar. Neus Lloveras alcaldessa.

El temps que voldria

2011-04-25T16:27:00.000-07:00

Dilluns de Pasqua a la nit. Repasso mentalment uns dies de Satmana Santa que, en el meu cas, han combinat una mica de tot. Feina. Descans. Festa. Retrobaments. Descobriments. Espiritualitat. Sentiments.

Afluixar el ritme. Alló que sempre em plantejo i quasibé mai aconsegueixo, aquests escassos dies, ha passat. Cert, no tant com voldria. Però ha passat i per diversos factors. En destaco un.

Dimarts passat, nova terminal del Prat. Esperava que anunciessin l'hora d'embracament del meu avió. Era per fer un trajecte curt i amb poc passatge, per això la porta era gairebé a l'extrem de la terminal. Poca gent i nomès una botiga d'aquelles en les que hi pots trobar una mica de tot. Hi entro sense gaire intenció de comprar res. Miro la prestatgeria de revistes -m'agraden les de cotxes i una que nomès em compro als aeroports anomenada gentelman. N'agafo un parell.

Abans d'anar a pagar, la mirada em passa de forma ràpida per la prestatgeria dels llibres. Hi faig una segona mirada. Penso hi ha llibres en català. Veig alguns llibres d'autors comuns el l'escena literària de consum global. Un títol em crida l'atenció: "El temps que voldria", de Fabio Volo. No conec l'autor. Però tinc una extrany pressentiment i l'agafo. Sense massa expectatives. Simplement guiat pel títol. Mira, això és el què em manca a mi, temps, penso.

Abans, miro si duc prou diners per pagar les tres coses en efectiu. Veig que sí. La caixera em retorna una bossa de plàstic amb les dues revistes i el llibre. Vaig cap a la porta. Embarquem i, després d' esperar una estona per pujar unes seynores grans a bord, l'avió s'enlaira.

Fullejo les revistes. L'hostessa del vol m'interromp diverses vegades oferint-me beguda, croissants farcits de pastanaga (?) i fruits secs. Al final li demano una cola amb gel i llimona. No m'interromp més. Després de les revistes, agafo el llibre. Llegeixo la breu ressenya que hi ha a la part interior de la contraportada sobre l'autor. No m'entusiasma, és una mena d'autor mediàtic a la italiana. Sospito que no sigui com un dels presentadors de TV d'aquí que fan llibres només per vendre'ls per Sant Jordi.

Malgrat això, començo a llegir el llibre.

Al cap de molt poques línies trenco tots els prejudicis que m'havia fet. Quedo immers en la lectura. En la senzillesa del llenguage. En l'autenticitat del que hi llegeixo. Hi explica la vida d'un home jove, que repassa diverses etapes, persones, situacions. No hi trobo una semblança calcada, però identifico alguns dels passatges que hi descriu.

El temps passa i sense adonar-me'n comencem el descens. Aterrem. Deso el llibre i les revistes a la cartera embolicats dins la bossa de plàstic. I baixem de l'àvió. Des de llavors, he buscat cada raconet de temps que he tingut aquests dies fins que m'he acabat el llibre.

Us el recomano. A mi m'ha servit per trobar ua mica d'aquest temps que sovint voldria. D'aquest temps que mai trobo perquè sempre hi ha quelcom a fer abans. Però que en realitat és simplement una qüestió de voluntat trobar-lo.

Bona tornada a la feina!

Pacte fiscal també a favor dels municipis

2011-04-17T00:34:00.000-07:00

Dissabe ratificàvem a La Seu d'Urgell més de 160 regidorables i caps de llista de la JNC a les properes eleccions municipals. La capital del Pirineu exemplifica com algú jove pot portar les regnes d'una ciutat que excel·leix pel model de gestió i per la passió en l'exercici de servei als seus veïns.

Som la pedrera de Convergència al territori. El 23 de maig la JNC serà là primera organització juvenil en nombre d'electes locals. Entendre la política com a vocació de servei implica per nosaltres començar des de la trinxera: el món municipal.

El nostre compromís amb el país va intrínsecament lligat amb el compromís amb els nostres pobles i ciutats. L'exemple de l'Albert Batalla, d'en Recoder, de l'Albert Batet. D'en Miquel Buch, d'en Santi Vila, del Gerard Sabarich o de la Meritxell Roigé tracen camins a seguir pels qui avui ens sumem al seu exemple arreu del territori.

La xarxa de regidores i regidors de la JNC es farà sentir. No serem només aquella "quota jove". Sinó que reclamarem responsabilitats de govern que no es limitin a les regidories de joventut. I teixirem una xarxa de veus arreu del Principat sobre temes de país.

Coneixem bé la situació financera dels nostres municipis. Una situació que avui ofega les institucions més properes al ciutadà que dediquen un 26% del seu pressupost a la prestació de serveis que no els corresponen. L'afectació de la crisi, lligada a un mal finançament del món municipal, fan que la JNC reclami consulta vinculant sobre el Pacte Fiscal: finançament local i pacte fiscal són conceptes estretament lligats.

En la línia de garantir la suficiència financera que demana l'alcalde Ferran Bel en la ponència que ha liderat a l'ACM, la JNC entenem que el Pacte Fiscal que el President Mas es plantja com a objectiu de legislatura, ha de ser una reivindicació de tot el món municipal en ple. Perquè el Pacte Fiscal és també imprescindible si volem garantir un món municipal potent. Amb capacitat de prestar serveis de qualitat. Però potent també per articular un país nacionalment fort.

La consulta vinculant sobre el Pacte Fiscal ha de ser reivindicada també pel món municipal. Si volem incorporar en el camí de la Trancisió Catalana a una gran majoria de catalanes i catalans, la reivindicació d'alló que ens pertoca ha de ser transversal. Tothom se l'ha de fer seva. I en la consecució d'aquesta transversalitat els municipis hi han de tenir un paper cabdal.

FÒRUM ECONÒMIC I SOCIAL DEL GARRAF

2011-04-11T07:39:00.000-07:00

Aquest matí hem acompanyat juntament amb la Neus Lloveras al Ricard Font en la seva visita al Club Nàutic, al Muesu del Ferrocarril i al Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú. Com a responsable de mobilitat del Govern, li hem plantejat el projecte de clúster nàutic que impulsarem des del Govern de la ciutat i que va estretament lligat amb la promoció de la ciutat.

Sortint d'aquestes visites de treball, hem vingut cap a la Masia d'en Cabanyes on s'hi desenvolupa la primera jornada del Fòrum Econòmic i Social del Garraf. Al matí -m'expliquen- diverses intervencions han fet una aproximació a la situació econòmica i social per la que transcorre la nostra comarca.

Desprès de dinar, una dotzena de personalitats -petits i mitjams empresaris, universitat, comerciants- exposen la seva proposta del què creuen poden ser estratègies de futur per fer avançar la comarca i la ciutat.

Destaco una paraula en comú: oportunitats. Tots els ponents coincideixen en destacar les oportunitats que tenim a la nostra comarca per generar riquesa. I de fer-ho a través de potenciar i posar en c omú aquells actius que tenim. I que són molts.

Veig que la proposta de clúster nàutic que fa unes setmanes vàrem presentar va exactament en aquesta línia: posar en comú tot allò que tenim de positiu per ser capaços de generar un futur sòlid.

Felicitats als organitzadors i als participants per la saccejada d'idees que ens han ofert.

President Mas. Fermesa, transparència, esperança

2011-04-06T15:59:00.000-07:00

Portem 100 dies de Canvi. El President Mas ha fet balanç dels tres primers mesos al capdavant del Govern de la Generalitat en el marc d'una conferència austera, seriosa. Gens pretenciosa i amb voluntat de transparència, que ha aplegat membres del govern i representants del Parlament al Palau de la Generalitat.

Al llarg d'una hora el President ha exposat els principals eixos d'actuació iniciats pel seu govern i ha fet una exhaustiva fotografia de l'estat en el que es troben les finances del país. Del contingut de la conferència, en destaco dos aspectes.

El primer: dir la veritat. Lluny de caure en el discurs de la demagògia constant dels qui s'atreveixen a donar lliçons de gestió després d'haver portat el país al límit de l'abisme, el President Mas es mostra implacable. Cal dir la veritat de la situació de les finances per més crua que sigui. No s'hi val a seguir estirant més el braç que la màniga si volem redreçar la situació. I, malgrat alguns ho utilitzin al seu favor, cal ser valents i parlar clar. Això és talla política.

El segon: la força del país. Malgrat la situació, el nostre és un país amb prous actius com per creure en nosaltres. Pocs països com el nostre han estat capaços d'excel·lir en tants camps a nivell munidial com nosaltres. I això ens ha de fer tenir esperança.

El canvi ha començat a caminar. En moments poc agraïts. Amb adversitats severes. Però amb el pas ferm del qui camina cap a un horitzó clar i amb la tranquil·litat de treballar per deixar un país millor als qui vinguin després.

El millor equip al servei de VNG

2011-04-05T23:54:00.000-07:00

Dissabte la Neus Lloveras presentava a la sala d'actes de la UPC l'equip que l'acompanyarà la propera legislatura per liderar Vilanova i la Geltrú. Un equip de persones que ens estimem la ciutat i que tenim la il·lusió per dedicar una etapa de la nostra vida al servei de tots els vilanovins.

La vocació de servei és la màxima que el President Pujol em va inculcar aviat farà deu anys en una conversa que sempre recordaré. Entendre la política com la més noble de totes les tasques que hom pot fer. I excercir-la amb la responsbailitat de contribuir al progrés de tota la societat. De totes i cadascuna de les persones. És alló que ell anomena el nacionalisme personalista.

Al darrer ple de la legislatura acomiadàvem diversos regidors que han estat un referent en l'exercici de la vocació de servei des de la política municipal. La Puri Santamaria, el Josep Ibars, també la Isabel Llanas se sumaven al comiat que nomès un parell d'anys enrere iniciaven l'Esteve Orriols i el Josep Lluís Vidal.

Tots ells han dedicat un temps de la seva vida a servir a tots els vilanovins. I amb el seu servei, ens han ensenyat als qui avui els agafem el testimoni. La seva manera honesta, il·lusionada i genersoa d'exercir la política municipal són en tots els qui acompanyem la Neus Lloveras en la voluntat de canviar el rumb de la ciutat i fer-la millor per a tots els vilanovins.

Actitud proactiva!

2011-03-16T12:32:00.000-07:00

Aquest matí la Neus Lloveras ha presentat davant d'empreses i institucions relacionades amb les activitats i la investigació marines la proposta de CLÚSTER NÀUTIC que impulsarà a Vilanova i la Geltrú quan sigui alcaldessa.

Aplegats en un esmorzar de treball al Club Nàutic de la ciutat, m'ha agradat constatar dues impressions que m'he endut de la trobada.

D'una banda, l'agraïment per part del sector d'haver-los ofert un punt de trobada en el que tots junts han pogut posar en comú problemes i solucions. Per primera vegada han tingut un espai de diàleg en el qual han pogut parlar de problemes de present i de solucions de futur per la ciutat que passen per apostar per oferir la millor cara d'un diamant en brut: el mar.

D'altra banda, en les diverses intervencions també ha destacat una remor de fons més o menys compartida: hem d'actuar i ho hem de fer nosaltres. Creure en alló que tenim i non esperar que ningú ens vingui a resoldre res. En paraules de la Neus, alló que en podríem dir una actitud proactiva que, acompanyada d'una administració que faciliti i no que es dediqui a obstaculitzar, han de fer possible tirar endavant projectes com el que avui hem presentat.

La confiança en les possibilitats de Vilanova i la Geltrú serà clau per tornar a generar activitat econòmica, llocs de treball i benestar.

No ens faran callar

2011-02-18T11:59:00.000-08:00

Espanya torna a moure fitxa. Per ara han aconseguit tancar TV3 al País Valencià. Per ara.

Fa dos anys, a Mestalla, a la final de la copa del rei, vaig patir en primera persona la repressió dels governs espanyol i valencià quan van retenir a militants de la JNC per repartir cartells amb el lema CATALONIA IS NOT SPAIN i a mi em varen agredir amb absoluta impunitat.

Aquell dia, malgrat l'incident amb la policia estatal, varem poder entrar davant dels seus nassos la pancarta gegant que va il·lustrar la xiulada al cap de l'Estat i va donar la volta al món amb la inscripció GOODBYE SPAIN WE ARE NATIONS OF EUROPE.

Fa temps que sé el pa que s'hi dóna al País Valencià. I ve per igual del PP i del PSOE. Tal i com aquell dia no ens varen fer callar, més tard o més d'hora i, malgrat els pesi, hauran de tornar a sentir i veure TV3.

Us poso a sota el comunicat que hem fet com a JNC.

La Joventut Nacionalista de Catalunya qualifica de “mordaça anti-democràtica” el tancament dels repetidors d’ACPV que des d’ahir impedeixen veure TVC al País Valencià

Gerard Figueras afirma que “ni una ni mil multes, ni una ni mil sentències podran doblegar la voluntat d’un poble d’utilitzar amb llibertat la seva llengua i la seva cultura”

La Joventut Nacionalista de Catalunya ha reaccionat “indignada” en conèixer la fi de les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià, fruit d’una decisió “arbitrària, antidemocràtica i repressiva” de la Generalitat Valenciana i en particular del seu President, Francisco Camps per a qui “qualsevol bri de llibertat” és una amenaça que cal prohibir, multar o eliminar.

A més, la JNC denúncia la passivitat, quan no directament obstruccionisme del govern espanyol, competent en matèria d’espai radioelèctric, per regular i facilitar la reciprocitat de les emissions de les cadenes de televisió catalana i valenciana. Una desídia que va tenir el seu màxim exponent sota el mandat de José Montilla com a ministre d’Indústria.

Segons Figueras, la Generalitat Valenciana està “fanàticament obsessionada, no només amb prohibir tot allò que faci referència al catalanisme, sinó amb tot allò que comporti més llibertat política, social o cultural per als seus ciutadans”.

La JNC vol agrair i homenatjar públicament la tasca que duu a terme Acció Cultural del País Valencià, en defensa de la cultura i llengua dels països catalans, la unitat lingüística i la identitat de la nostra terra. Una entitat amb la que, segons el President de la JNC, “hi hem col·laborat sempre i hi seguirem treballant cada dia fins aconseguir la plena llibertat per tal que qualsevol ciutadà dels Països Catalans es pugui expressar amb tota llibertat amb la seva cultura, llengua i identitat”. Una tasca que simbolitza millor que ningú l’Eliseu Climent, un patriota, lluitador i apassionat de la seva llengua, la seva cultura i el seu país.

Gerard Figueras ha volgut també la “extraordinària relació” que els joves nacionalistes tenen amb el Bloc Nacionalista Valencià i especialment amb les seves joventuts, amb les que “seguirem treballant, colze a colze, fins que no quedi cap obstacle per a la plena llibertat cultural i nacional dels Països Catalans”.

Barcelona, 18 de febrer de 2011

L'absurd i el "privilegio catalán"

2011-02-09T00:59:00.000-08:00

El diccionari defineix la paraula absurd com alló contrari a la raó, al sentit comú. I aquesta és la definició que m'ajuda a definir millor la reacció dels líders territorials espanyols davant l'autorització del senyor ZP al President Mas perquè la Generalitat pugui emetre deute.

Des que tinc ús de raó i una certa memòra d'alló que sovint s'anomena l'encaix de Catalunya a Espanya, el joc del "cáfé para todos" ha estat habitutal. Puc entendre que les comunitats autònomes espanyoles hagin aixecat el dit cada vegada que Catalunya ha assumit una nova competència. És una rebequeria però comprensible i en la línia de l'objectiu de l'assimilació de Cataluya perquè no sobresortim - no fós cas.

Ara bé, això que ara alcaldes i presidents d'éns autonòmics inventats aixequin també el dit per demanar que ells també volen tenir el mateix deute que nosaltres em supera.

No vull entrar avui en la sensació que em produeix veure que el meu President ha d'anar a Madrid a demanar permís per endeutar-se al mateix causant del déficit català perquè no ens paga alló que ens deu. Però sí que voldria recuperar una anècdota que ens va explicar Jordi Pujol en una cloenda d'Escola d'Estiu de la JNC. Crec que il·lustrativa i que m'ajuda a entendre la reacció dels amics espanyols.

L'anècdota és a temps de Govern del President Pujol quan, conversant amb un president autonòmic -que va haver de fer un concurs d'idees per crear la bandera de la seva comunitat- se li va queixar perquè la Generalitat assumia competència de trànsit a través dels Mossos d'Esquadra. Pujol li va demanar quin era el motiu del seu enuig. I la resposta va ser: no es que nosotros también lo queramos. Es que me jode que vosotros lo tengais.

Ara també els deu fotre que ens haguem d'endeutar. Tot plegat absurd però cert. Senzillament, Espanya.

Aznar té raó

2011-02-02T08:04:00.000-08:00

Espanya no pot competir ni a Europa ni al món amb unes comunitats autònomes aspirant a convertir-se en mini-estats. Això és cert. Per tant, el millor és que aquelles comunitats que vulguin aspirar a esdevenir Estat, sortim d'aquesta Espanya i la deixem competir tranquil·la.

Enmig d'una situació econòmica en caiguda lliure - 900 aturats nous a l'Estat cada dia- el debat identitari centra les agendes mediàtiques i polítiques. I ho fa a través de dos homes de pes i en suposat segon pla: Pujol i Aznar.

No és casualitat que Aznar actuï de portaveu del PP més genuí i que el President Pujol alci la veu assenyalant la independència o la desaparició.

Aznar és aquell home d'idees clares que parla sense embuts. Aquell qui diu sense cap tremolor de veu alló que els socialistes espanyols no s'atreveixen a dir i disfressen amb metàfores i subterfugis. I Pujol, oracle d'una gran majoria de catalans, s'erigeix com a la veu ferma i creible que té la categoria i el prestigi per a contestar-lo.

Mentre el món es mou -Tuníssia, Egipte, el Liban-, aquí també prenem posicions. La por d'Espanya a la segragació és cada cop més gran. La fermesa amb què parla el President de la Generalitat -Artur Mas- quan assenyala un camí de no retorn si Espanya ens intenta escanyar encara més és inèdita i espanta a una classe dirigent espanyola massa capficada en llençar-se els plats pel cap els uns als altres.

El moment en què Aznar i Pujol parlen no és casual. Ambdós calculen fins al milímetre què diuen i quan ho diuen. I d'això cal prendre'n nota.

Hem d'estar preparats: han mogut fitxa

2011-01-18T08:38:00.000-08:00

Hem començat any i, amb la represa, hem iniciat un nou episodi de les nostres apassionants relacions amb Espanya. Ara la culpa de la crisi és de les Comunitats Autònomes. I en això PSOE i PP hi estan d'acord, fent bones les tesis dels il·lustrats contertulians d'Intereconomia.

En primer lloc, quan el President Mas ens retornava una mica l'orgull advertint que el risc de ruptura és real si Espanya no mou fitxa, no crec que estès esperant exactament un moviment en aquesta direcció. En tot cas, però, el moviment hi ha sigut i per tant benvingut sigui.

En segon lloc, sembla que Espanya té ganes de parlar clar i sense complexos. Fet conegut fins ara del President Aznar al que veiem que també s'hi apunta el progressisme espanyol de la ma de dirigents com el Ministre Jáuregui - al qual l'existència de TV3 no el deu deixar dormir tranquil. Sigui per intentar donar la culpa de la crisi a algú altre o sigui per convicció, veiem que tornen a parlar clar. Ho van fer amb la sentència de l'Estatut. I Ara ho fan amb la nova voluntat d'uniformitzar.

Tercer. Que matenir 17 comunitats autònomes pot no ser la fórmula econòmicament més rendible és raonable, fins i tot de sentit comú. Però per què no s'ho pensaven abans els creadors del café per a tots? Sembla que l'intent d'assimilar Catalunya els surt massa car i que ara l'assimilació no passa per donar a tots els mateix, sinó per manllevar-ho a la majoria per arribar a l'objectiu real que és Catalunya.

En fi, que sembla que Espanya ha mogut fitxa. Sí. I en la direció de la ruptura, cert. Doncs en prenem nota. Perquè d'abaixar el cap ja n'hem tingut prou.

PAÍS MILLOR, GENERACIÓ MÉS LLIURE!

2010-12-14T15:05:00.000-08:00

Aquest és el lema del XVIè Congrés de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Aquest cap de setmana mig miler de joves d'arreu del país ens donarem cita a Osona per encarar dos anys plens de reptes i d'oportunitats.

La victòria de l'Artur Mas el passat 28 de novembre dóna un nou paper a la JNC: ens obliga a liderar el rumb de les polítiques de joventut del nou Govern. Combatre el 40% d'atur juvenil, disminuir el 30% de fracàs escolar i solucionar l'accés a l'habitatge seran prioritats del nou executiu. Prioritats també per la JNC a les quals haurem de respondre amb polítiques concretes,

El camí de la construcció nacional a través de l'exercici del dret a decidir ha de ser també un pilar fonamental d'aquesta nova etapa. La JNC ha de treballar per aglutinar una majoria de joves al voltant d'un projecte que, a mitjà termini, ens dugui a la consecució d'un Estat propi.

Després de dos anys al capdavant de la primera organització política juvenil del país -en els que hem enfortit la JNC amb un sòlid creixement territorial i un elevat augment de la militància- he decidt presentar-me a la reelecció. M'il·lusiona destinar dos anys més de la meva vida a construir una JNC més forta i un país més lliure.

Un equip de persones sòlides, joves i preparades m'hi acompanya. Un equip de patriotes disposats a oferir el millor de nosaltres al servei d'una organització noble i d'una causa invencible.

Construeix amb nosaltres un futur millor!

Redecora el teu país!

2010-11-10T17:27:00.000-08:00

Aquest dimecres hem presentat davant d'un centenar d'estudiants de la Pompeu la campanya jove de la Joventut Nacionalista i la Unió de Joves acompanyats de l'Oriol Pujol. Ambdues organitzacions hem sumat esforços sota el nom d'"El futur de Catalunya" per guanyar les eleccions també en la franja dels votants joves que hi ha a Catalunya.

Perquè creiem que hi ha massa en joc com perquè la gent joves es quedi a casa, durant 15 dies trepitjarem totes les comarques del país, anirem a la majoria d'universitats i arribarem a tots els racons de la xarxa per redecorar aquest país.

Els primers vídeos que hem llançat, especialment el que hem fet sobre l'espoli fiscal, ja han començat a tenir un bon nombre de descàrregues i de comentaris a la xarxa. Cada dos-tres dies anirem llançant un nou vídeo sobre una qüestió a "redecorar", ja ens direu què us semblen.

A través del portal http://www.elfuturdecatalunya.cat/ us oferim la possibilitat de conèixer els nostres candidats, les nostres propostes, de descarregar-vos tot el material i de conèixer on serem cada dia des d'avui i fins el 28N.

Ajudeu-nos a canviar aquest país per construir una Catalunya millor!

PSC o comprar el vot jove

2010-11-04T10:35:00.000-07:00

Fa setmanes que assistim al mercadeig de propostes electorals per part del partit socialista que, d'una manera o altra, fan referència als votants joves. Primer va ser la proposta de subvencionar els "Ni-Ni" amb 400 euros al mes a fons perdut. Ara amb l'aprovació in extremis per part del Govern tripartit d'una mena refregit del què coneixíem com a escoles taller.

Quina frivolitat. I quines penques. Set anys de govern tripartit han significat un llegat que no té pèrdua: 40% datur juvenil, 30% de fracàs escolar i 20% de persones que viuen per sota el llindar de la pobresa.

Entenc que l'estratègia primer de ridiculitzar Montilla i desprès de començar a prometre diners a dojo a la gent jove respon a la necessitat de tapar aquestes vergonyants xifres que han deixat al jovent del país.

Ens sap greu senyors tripartis en general i socialistes en particular, però el vot de la gent jove d'aquest país ni està en venda ni es pot comprar a base de regalar diners. Menys als qui anomeneu "Ni-Ni".

Hi ha una gran majoria de joves que estem invertint en formació a base de pencar, a base d'esforç, per construir-nos un futur millor. A pesar del seu govern. I a pesar de la seva nefasta política.

Disculpin, però el vot dels joves no està en venda. I menys a un preu insultant.

Referents

2010-10-27T02:27:00.000-07:00

Aquest matí, sortint de la tertúlia de Canal Blau Ràdio, he sentit la notícia de la mort del Sr. Joan Solà. Fa poc més d'un any, a l'entrega del premi d'honor de les lletres catalanes 2009, descobria el Sr. Solà. Algú desconegut per mi fins llavors.

Una figura amb aspecte fràgil i que transmetia una immensa humilitat, apareixia a l'escenari. Rebia el reconeixement d'Òmnium amb una intervenció brillant i amb una ovació aclaparadora, pel contingut del què ens va dir aleshores, però sobretot per una trajectòria al servei d'una llengua i d'un país.

Fèia dies que, en el marc d'un acte de la JNC, el president Pujol ens parlava de referents. Dels qui van ser referents de la seva generació, aquelles persones a les que s'adreçaven per demanar guiatge, consell, formació. I ens parlava de la importància que la generació d'avui també tinguem els nostres propis referents.

Des d'aleshores he tingut l'obsessió de cercar el què Pujol ens demanava. De trobar pilars que donin estímul, referència i fonaments als joves d'avui. Referents d'aquí, de casa. I de fora.

Crec que en Solà n'és un. I no nomès d'una generació, sinó de moltes generacions. Amb la seva pèrdua s'amplia el nombre de referents de la causa catalana que ens deixen, com en Josep Benet o en Joan Triadú.

Cal que la seva feina no caigui en sac foradat. I que formi part del nostre pòsit.

El futur a les mans dels joves

2010-10-18T03:08:00.000-07:00

Dissabte passat l’Artur Mas i en Duran Lleida intervenien junts a la sala d’actes de la UPC de Vilanova. Ho feien en el marc de la convenció de la Joventut Nacionalista de Catalunya i la Unió de Joves, en la que aprovàvem la campanya i el programa electoral i que va aplegar més de dos-cents joves de tot el país.

Les estadístiques no pinten massa bé pel que fa a la gent jove. El 40% d’atur juvenil, el 30% de fracàs escolar o els més de 6.000 estudiants amb la selectivitat aprovada que no han pogut entrar a la universitat així ens ho indiquen. Això per no parlar de les dificultats que segueixen existint per emancipar-se o la sobre qualificació que tenen la majoria de joves que sí que poden treballar.

En la meva intervenció de dissabte recordava que a Catalunya aproximadament un terç de la població som persones de menys de 35 anys. I que això significa que si tots nosaltres anéssim a votar tindríem la capacitat de decidir el futur president del país. Això ens obliga a prendre consciència de generació.

Som la primera generació que té la possibilitat de trobar-se les coses pitjor de com se les van trobar els nostres pares. Un repte que hauria de permetre’ns condicionar un futur govern perquè no deixi a l’estacada els qui avui iniciem un projecte personal. Que alhora ha de contribuir a construir un futur projecte comú de país.

Surge et ambula. Aixeca’t i camina és la inscripció que Víctor Balaguer va voler que coronés el Museu que va oferir a la ciutat. Una mostra de la mentalitat que ell entenia li calia al país per avançar. La generació de gent jove d’avui no som dels qui es limiten a parar la ma. Ni dels qui en tenim prou en donar la culpa als altres. Sinó que, com Balaguer, som dels qui ens aixequem a construir el nostre futur.

Som conscients que només amb sacrifici i esforç podrem canviar la situació del país. I som conscients, com se’ns demanava en el reeixit sopar de joves empresaris, que la política és una part imprescindible, al costat de la societat, per sortir del sot i fer realitat els somnis. Siguem conscients del que hi ha en joc el proper 28 de novembre. Massa com per renunciar a prendre-hi part.

DIADA NACIONAL 2010: DRET A DECIDIR PER A UN ESTAT PROPI

2010-09-13T07:55:00.000-07:00

Us remeto el manifest de la JNC per a la Diada d'enguany amb la que iniciem curs polític.

Avui, onze de setembre de 2010, es commemora el 296è aniversari de la caiguda de Barcelona sota el setge de les tropes borbòniques. 296 anys desprès el país es troba en un moment crític, però alhora decisiu per canviar el seu futur. Desprès de la sentència del Tribunal Constitucional que escapça aspectes fonamentals de l'Estatut, i a les portes d'unes eleccions al Parlament de Catalunya, la Joventut Nacionalista de Catalunya manifesta:

1. Que l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya és una diada reivindicativa i commemorativa de la lluita dels catalans per se run poble lliure.

2. Que la sentència emesa el passat mes de juny pel Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut és inadmissible i marca la fi de l'actual marc de relacions entre Catalunya i espanya.

3. Que ha arribat el punt d'afirmar que la única via per avançar cap a lap lena llibertat de Catalunya és mitjançant l'exercici del dret a decidir fins arribar a la consecució d'une stat propi.

4. Que per poder exercir plenament aquest exercici del dret a decidir Catalunya ha d'experimentar un canvi de lideragte que condueixi el poble català a decidir liurement el seu futur.

Joventut Nacionalista de Catalunya

11 de setembre de 2010

Set anys enganyant al Penedès!

2010-07-27T10:17:00.000-07:00

Aquest vespre el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de Vegueries. Ho ha fet amb els vots a favor del tripartit i sense incloure-hi la Vegueria del Penedès.

CiU havia presentat una esmena que hauria permès incloure la Vegueria del Penedès en aquesta llei. Però els vots de PSC, ERC i ICV ho han impedit. A ningú ha de sorprendre el vot en contra del Penedès dels socialistes i el seu apèndix roig-verd. Però sí que ens hem de lamentar per la decisió d'ERC.

La sensació que hom té és d'engany: durant set anys, igual que CiU, Esquerra Republicana ha fet bandera arreu del territori penedesenc de la nostra vegueria. Però a l'hora de passar de les paraules als fets, els republicans s'han rendit a les pressions del seu soci de govern, el PSC.

Quina llàstima. Perquè avui acaben de prendre el pèl a una realitat territorial, econòmica i ciutadana a la que havíen fet agafar -avui falses- esperances.

A partir d'ara cal prendre'n nota. No si valen promeses estèrils. Ja no tenen cap valor per part de qui durant set anys ha dit el contrari del que avui ha fet al Parlament. NI tampoc té cap valor el doble joc del partit dels socialistes que al territori fa una cosa i al Parlament la contrària.

Des de CiU i la JNC seguirem treballant perquè a la propera legislatrua hi hagi una majoria diferent al Parlament. Una majoria que permeti a CiU impulsar la modificació d'aquesta llei per incloure-hi la nostra vegueria.

Perquè SOM Vegueria!

Orgullós del meu país

2010-07-11T03:08:00.000-07:00

Aquest matí el cor se m'omplia de sensacions. I el cap de pensaments. Revuiure els moments viscuts ahir al Passeig de Gràcia, veure els milers de fotografies, les cròniques i el ressó mediàtic que ha tingut a Catalunya i a fora, em fan tenir una senació nova.

La resposta de país calla les veus que alertaven que un dissabte de juliol els catalans preferiríem estar a la platja. Els milers de senyeres estelades i els crits d'independència callen les veus dels qui diuen que Catalunya no es mou per la seva llibertat. Veure a la patronal catalana al costat dels sindicats al capdavant de la mani calla aquelles veus que diuen que la crisi econòmica és per ells la única prioritat. El comportament impecable d'un milió i mig de catalans -grans, famílies i sobretot, molta gent jove- calla aquells qui diuen que el sobiranisme és nomès qüestió de radicals.

La sensació que tinc, avui, és de satisfacció. El meu poble no m'ha fallat. El meu poble ahir hi era. I hi era sencer. Als pobles i ciutats, molts altres ciutadans anònims que no van poder ser a BCN, també hi eren de cor i de pensament.

La sensació que tinc avui és d'orgull. De pertànyer a una nació mil·lenària que sap alçar la veu pacífica i democràticament quan en ple segle XXI se la intenta trepitjar. I sap donar una lliçó a casa, a Espanya i al món de maduresa incontestable.

La sensació que tinc avui és d'esperança. Ahir milers de joves érem al passeig de gràcia. Al costat d'avis i de criatures. Però, sobretot, milers de joves hi érem. El fil roig continua viu. El relleu està assegurat i encarat cap a la bona direcció. A aquesta generació de gent jove ens cal saber canalitzar el sentiment d'un poble que vol ser amb plenitud. I dir als líders que sapiguen entendre la nostra voluntat.

No volem uns líders que ens portin a la frustració. No volem uns líders que reaccionin tèviament. Volem uns líders que sàpiguen recollir la voluntat madura d'un poble i aconsegueixin fer ralitat un somni que avui és a prop. A les seves mans que sigui molt més a prop del que alguns es pensen.

Ahir es va demostrar el que dèia el poeta: demaneu la lluna, amics, demaneu-la. Mentre alguns se'n riguin, estigueu segurs que la lluna anirà venint. I així fou. La lluna, mentrestant, ha anat avançant.

Un dia per a la Història

2010-06-28T14:17:00.001-07:00

Finalment ha caigut. Fa escasses hores que hem conegut que el Tribunal Constitucional espanyol ha sentenciat l'Estatut de Catalunya. Han estat quatre anys d'espera, de falses alarmes, d'avisos i d'especulacions. Que finalment s'han acomplert.

Ambla poca informació que tenim, constatem que la columna vertebral de l'Estatut ha estat esmicolada.

A banda de la reacció immediata que poguem tenir, aquest dia quedarà a la història del nostre país. Un punt d'inflexió que marcarà el final de la via de buscar l'encaix de Catalunya a Espanya. I l'inici d'un nou rumb que ens portarà a la resignació o a la consecució d'un estat propi.

Vull pensar que la nostra societat sabrà interpretar quin rumb cal prendre. En vuit anys, en dues legislatures hem de ser capaços de generar una majoria que ens porti a pronunciar-nos majoritària i inequívocament a favor d'un estat propi.

Cal un govern fort, nacional, que treballi per avançar ràpida i fermament cap a aquest horitzó. Perquè com dèia Vicenç Vives, nomès quan s'és valent s'és lliure. Nomès els homes i els pobles són quan no tenen por i són lliures. Depèn nomès de nosaltres aconseguir aquesta llibertat.

Sobre la reforma laboral

2010-06-14T09:34:00.000-07:00

Dimecres és la data límit que ha fixat el Govern espanyol per aprovar el Decret que contemplarà la seva proposta de reforma laboral.

Fa mesos que des de la JNC ens preocupa una dada: el 40% d'atur juvenil que hi ha a Catalunya i la resta de l'Estat.

És evident que cal una reforma laboral. Fa massa temps que hauria d'haver arribat. Però el Gover Zapatero ha estat incapaç d'entendre aquesta necessitat fins que no li han manat d'Europa alhora que poruc per prendre una decisió que no agradi a sindicats i empresaris.

Ara posa la responsabilitat a l'esquena dels altres partits. En un país normal, amb govern i oposició responsables, conscients de la gravetat de la situació, s'arribaria a un acord. Ampli. Encara que resultés incòmode per la classe empresarial o pels empleats. A un país normal. A l'Estat espanyol això és agirebé una utopia. La curta jugada i la voracitat per assolir poder i desgastar a l'adversari passa per sobre de l'entesa.

Les mirades, doncs, posades novament davant de CiU. Tornar a salvar o no a l'Estat. a Catalunya. I, de retruc, al Govern. Quines han de ser les condicions per votar o no una reforma laboral?

Des de la JNC ho tenim clar: cal una reforma que combati eficaçment l'atur juvenil. Hem d'assolir nivell tant baixos com els d'Holanda i altres països referents a nivell europeu.

Per nosaltres una reforma laboral nomès es pot recolzar si conté mesures que incentivin a la contractació de joves per part de les empreses. Que protegeixin als treballadors joves davant les regulacions de plantilla, és a dir, acabar amb el last in first out que fa que siguem els primers en ser acomiadats simplement perquè siguem els més barats d'indemnitzar.

També cal reduir la precarietat laboral que suposa enllaçar numerosos conractes temporals i posar fi a la dualitat. I recolzar els joves emprenedors amb excempcions fiscals que vulguin tirar endavant el seu propi projecte.

Cal ser valents. La reforma és necessària. Però que assumeixi responsabilitats qui governa i no ha fet els deures.

Constitucional?

2010-03-29T00:51:00.000-07:00

Canviem d'estació i, com cada tres mesos si fa o no fa, algú decideix que ens torna a distreure amb la sentència de l'Estatut.

Avui és el torn dels diaris espanyols, alertant de la constitucionalitat de l'Estatut amb la interpretació de tan sols 20 articles i algun cop de tisora fet finament.

Quina habilitat que té el socialisme per fer passar gat per llebre: alertar a través de la brunette de la consitucionalitat del text justificant-ho amb un lleuger maquillatge!

Hi hagi sentència a mitjan abril o no, i ens en toquin quinze, vint o vint-i-cinc, cal no perdre memòria i tenir la resposta a punt.

Fa pocs dies ho recordava la nova presidenta d'Òmnium: la resposta ciutadana s'està cuinant. Des de la política, ho recordava en Mas a l'acte de Parlament de Catalunya: per respecte al poble i a les generacions que pugen, no permetrem que se'ns toqui ni una coma.

Alerta que quan ell llop truca a la porta, encara que dugui pell de xai i se n'hagi anat altres vegades, cal estar amatens que aquest cop no ens queixali.

Una lliçó de vida!

2010-03-24T06:00:00.000-07:00

Aquest matí mentre esmorzava a casa un bol de cereals sentia l'entrevista als matins que en Cuní ha fet al cardiòleg Valentí Fuster. Un catlà establert als US que és referència mundial en el món de la cardiologia.

Presentava el seu nou llibre "monstres súpersans" en el qual ensenya als pares a alimentar els seus fills - tipologia de menjar, horaris, la importància de menjar en famíla.

De tot plegat em quedo amb una reflexió: malgrat la societat ens indueixi a un determinat ritme de vida, tenim al nostre abast la capacitat de no deixar-nos absorvir per aquest huracà i decidir per nosaltres mateixos què fer amb la nostra vida. Tansols depèn de la nostra voluntat.

Us recomano que recupereu l'entrevista a la web d'els matins. Tota una lliçó de vida!

El paper de l'educació

2010-03-17T06:43:00.000-07:00

Tot i que està tenint un seguiment baix, avui els sindicats del món educatiu tornen a estar en vaga. Aquest matí en Cuní recordava que és la quarta vaga que ha de suportar el Conseller Ernest Maragall des que és el responsable de les polítiques educatives a Catalunya.

L'educació d'un país és el reflex de la societat que l'integra. És el pilar fonamental sobre el que es constitueixen els ciutadans que, al llarg de la seva vida, construiran la societat de la qual en formin part.

Ara que de fa més d'un any la crisi ocupa la gran majoria d'actualitat, cal no desvincular la situació econòmica de l'educació. En funció del coneixement, del grau de formació i dels valors que les persones absorvim en la primera etapa de la nostra vida, actuarem després en tots els àmbits: família, parella, feina, societat, temps lliure.

Més enllà del debat estèril que alguns són incapaços de superar entre ensenyament públic, privat, horaris i subvecions, caldria fer un pas endavant en entendre el paper determinant de l'educació a casa nostra. Posar en valor la necessitat d'esforçar-se per aconseguir resultats, a més de molts altres valors, haurien de marcar el rumb de les polítiques d'educació si no volem repetir els errors que ens han portat on som avui.

L'economia del Penedès l'endemà de la crisi

2010-03-11T04:47:00.000-08:00

Ahir assistia a la jornada que la Fundació ProPenedès organitzava al castell de Castellet sobre el futur econòmic de les nostres comarques. El doctor Josep Oliver va fer una diagnosi enriquidora de les causes i les conseqüències de la crisi a nivell mundial i europeu, i va anar baixant fins a l'escala catalana i penedesenca.

De les possibles sortides que va donar per encarar la recuperació, em quedo amb dos titulars:

- no podem pensar que la construcció tornarà a tenir el paper que ha dingut durant els darrers deu anys

- hem de guanyar en competitivitat i productivitat a partir de reduir costos, incloent la moderació salarial dels treballadors públics si és necessari.

En ple debat sobre la necessitat d'un acord ampli entre institucions, patronal i sindicats per donar el tomb a la situació econòmica actual, aquestes dues consideracions semblen de total sentit comú. Ho semblen, però no puc evitar preguntar-me com és que quelcom que sembla tan obvi, especialment la reflexió sobre la construcció, és el contrari del què impulsa el govern socialista.

Sort que, com sempre en aquest país, la gent té la capacitat per tirar endavant magrat la incompetència dels qui circusmtancialment ocupen llocs de comandament.

Quan el govern torna a no estar a l'alçada

2010-03-09T10:16:00.001-08:00

Portem dos dies enganxats: a la carretera, al tren, a casa, a la feina; a la ràdio, TV, webs, twitter, facebook. Dos dies pendents de què està passant, de què cal fer, de quin és l'estat de les carreteres i del cel. Dos dies engoixats per amics i companys que sabem estan atrapats al cotxe en algun punt del país. I engoixats pels companys regidors que tenen feina a treure neu i donar aixopluc a veïns habituals i veïns accidentals.

Portem dos dies veient, inicialment incrèduls i després avorrits, les mateixes cares. Un atre cop en Saura, en Boada i Interior. Sequera, 80 km/h, carregues contra els anti Bolonya, focs d'Horta de Sant Joan. I ara la nevada. I en Montilla, com sempre, mig amagat.

En contra de la reacció exemplar que han tingut centenars d'alcaldes de tots colors, i centenars de voluntaris i ciutadans anònims ajudant sens parar i informant a l'instant via 2.0, el Govern de la Generalitat ha tornat a actuar tard i malament. Tant costa donar la talla? Tant difícil és estar a l'alçada?

Quan hàgim tornat a la normalitat, alguns s'haurien de qüestionar seriosament la seva capacitat per seguir gestionant res. La imatge d'aquests dies ha estat de tot, menys de gent seriosa.

Malgrat tot, no m'he volgut estar de posar la imatge íntima i insòlita que ha recollit el company Carles Castro d'un margalló nevat a Canyelles, el Garraf.

SENSEMILI.CAT

2010-02-19T09:31:00.000-08:00

Aquest matí hem presentat amb en Carles Campuzano la campanya de commemoració dels 10 anys de la supressió del servei militar obligatori. Un reconeixement a la feina que una generació de gent de la JNC varen dur a terme fa eu anys gràcies a la qual els joves d'avui ni tansols recordem què era la mili.

Us convido a que participeu del bloc SENSEMILI.CAT, que mireu els vídeos, que n'hi pengeu de nous, que hi poseu les vostres opinions i que participeu d'aquesta campanya.

La desaparició de la mili obligatòria és un exemple de que la política ben feta dóna resultats. Els joves catalans d'avui tenim altres reptes que, com la supressió de la mili fa deu anys, podem aconseguir si sumem esforços en la bona direcció.

Tornar a fer el ridícul

2010-01-26T23:50:00.000-08:00

Els Fons Monetari Internacional publicava aihir les seves previsions de creixement de les economies avançades per al 2010. Dades incontestables: mentre el conjunt de països avançats tindran un creixement del 3,9% de mitjana, l'Estat espanyol serà l'únic que no se'n sortirà i seguirà en creixement negatiu, del -0,4%.

Zapatero, desbordat per la presidència de torn de la UE, ha tornat a treure ferro de les previsions de l'FMI i Salgado ha dit que aquestes previsions no es compliran de lluny.

El govern espanyol torna a fer el ridícul. No es pot anar per la vida menystenint les previsions del FMI i alhora inetntar guanyar prestigi internacional a base de buscar fotos amb d'altres líders, ometent la responsabilitat d'impulsar mesures per capgirar la mala situació econòmica de molts ciutadans.

Zapatero sembla que hagi oblidat que l'atur juvenil a l'Estat espanyol duplica la mitjana de la UE, i se situa l'esgarrifosa xifra del 43% de joves aturats segons ens indica l'Eurostat. Ahir el president de la patronal catalana Joan Rosell reclamava impulsar urgentment una reforma del mercat laboral per fer front a dades negatives com aquestes.

Posem-nos a la feina, siusplau, perquè a base de mirar cap a una altra banda i de buscar fotos, no donarem feina a la gent.

Iniciativa m'irrita

2010-01-26T03:56:00.000-08:00

Em considero una persona dialogant, que se sent còmode en ambients agradables i positius més que no pas en situacions de conflicte. I que dedico esforços a buscar punts de trobada més que no pas a encendre focs innecessaris.

Fa pocs dies en una lectura ràpida d'una revista de psicologia mentre matava el temps en una sala d'espera, llegia un reportatge sobre l'amabilitat i els beneficis que comporta per un mateix i pels del seu entorn ser una persona amable.

Dedicar bona part del temps a la política genera, evidentment, situacions de conflicte permanentment. Però si els debats es tenen seguint uns criteris d'amabilitat i respecte, no hi ha més conseqüència que la confrontació tranquil·la d'idees.

Hi ha una excepció, però, que em molesta sovint. La gent d'Iniciativa -amb alguna excepció que comfirma la regla, és clar- em produeix una sensació difícil d'expressar amb paraules, però que podria definir va del menyspreu a la ràbia passant per l'avorriment. No se si m'explico.

Veure que un grup d'amics, poquets, sovint professionalment poc preparats, als que els agrada viure bé a costa d'ocupar llocs a les administracions i amb l'única bandera del NO i de l'ecopijisme per davant, sincerament, em molesta.

Què hi fan a Ascó agafant la pancarta en contra del magatzem de residus? Sabien on era Ascó abans d'aquest episodi? Saben què en pensa la gent del poble? Quina alternativa de feina els ofereixen per crear llocs de treball pels joves del municipi? Per alguna cosa deu ser que no hi tenen ni un sol regidor.

Fa dies que segueixo el ja de per sí complex debat del magatzem de residus i veure en Saura i l'Herrera utilitzant aquest tema per tapar les vergonyes de la gestió de l'incendi d'Horta i per guanyar vots, sincerament, m'emprenya.

Abanderar l'ecologisme positiu!

2010-01-19T07:28:00.000-08:00

Aquest matí assistia a una jornada sobre municipalisme i canvi climàtic que ha reunit un centenar de regidors i alcaldes de CiU a la comarca de l'Anoia. Durant un parell d'hores hem conegut experiències aplicades en diferents pobles i ciutats de Catalunya relacionades amb el medi ambient com ara la promoció del transport públic i de la bicicleta; la reducció del consum d'aigua i d'energia elèctrica; l'optimització de recursos; la protecció del medi natural.

Tot i que en un dia emboirat i plujós, ho fèiem en un entorn idoni per a l'ocasió, a l'Observatori de Pujalt, un poblet de 200 habitants situat a la part nord de l'Anoia. Un indret envoltat de molins de vent que conviuen harmoniosament amb camps de cultiu i amb petits nuclis de cases i masies de pedra.

De les reflexions que s'hi han fet, comparteixo amb vosaltres la següent: hem anat endarrera. Catalunya fou pionera a la dècada dels 80 en liderar polítiques medioambientals. De fet, la Generalitat va tenir conselleria de Medi Ambient molt abans que el Govern de l'Estat tingués un ministeri amb el mateix nom i, no cal dir, molt abans que cap govern de comunitat autònoma.

També vam ser pioners en la generació d'energies renovables, especialment a partir de l'energia eòlica i la solar.

Després de 7 anys de govern "ecologista", Catalunya se situa a la novena posició dins de l'Estat en generació d'energia renovable. Del primer al nové lloc. De ser pioners a ser a la cua.

Tal i com deia l'Artur Mas a la cloenda, tenim un doble repte. D'una banda, acabar amb el dogmatisme que un partit minoritari i autoanomenat progressista que s'apropia de la reivindicació ecologista. Cal que el catalanisme majoritari aixequi també aquesta bandera sense cap mena de complex.

I el segon repte, fer que l'ecologisme deixi de ser la veu del NO a tot, per esdevenir un moviment majoritari i que se situï en la cultura del FEM.

D'una manera racional, serena, madura, cal abordar tots els debats que necessiti abordar el país, sense el rebuig sistemàtic sense reflexió que avui ens ha portat a ser a la cua de l'Estat i d'Europa en polítiques mediambientals.

Enamorat de la Terra Alta

2010-01-18T07:08:00.000-08:00

Fa gairebé tres anys descobria la comarca de la Terra Alta. Acompanyava en Jordi Cuminal a l'acte de constitució del col·lectiu de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Arnes. Més enllà de Gandesa, on hi havia anat treballant amb el meu oncle Toni Albà en una actuació de Festa Major, desconeixia els pobles de la comarca.

Aquell dia, el breu camí de Gandesa a Arnes va ser suficient per quedar enlluernat per tal bellesa. D'aleshores ençà he conegut més a fons la comarca. Un indret del país que admiro per la bellesa i per l'autenticitat de la seva gent.

Al juliol, a dos dies de l'escola d'estiu de la JNC, m'entristia l'incendi i les conseqüències que tindria. Parlava aleshores amb els referents de la JNC i CDC en aquell territori i els oferia la gent que necessitessin per anar a donar-los un cop de mà. Em feien avinent la tristesa de passar la nit reclosos a casa a l'espera de la no desitjada crida dels bombers per desallotajr-la. També la incompetència per part dels responsables d'interior i del plató televisiu en que socialistes i gent d'inciativa havíen convertit un incendi de conseqüències indesitjables.

Avui, mesos després, assisteixo com un espectador més a la pluja d'informacions que apareixen als mitjans al voltant de la gestió de l'incendi per part dels comandaments polítics. Especialment commogut em deixa la petició d'explicacions que fa un dels advocats dels bombers traspassats: com és que durant més d'una hora les peticions d'auxili no varen ser respostes des de la seu de comandament.

Avui sentia per ràdio les explicacions que intentaven donar Baltasar, Saura i Boada en seu parlamentària. Tant costa demanar perdò? Tant difícil és reconèixer que no es va actuar com s'esperava d'ells? El govern d'un país és la màxima autoritat per gestionar les crisis que es produeixen. A vegades s'actua correctament. D'altres no. I en funció de les conseqüències, cal assumir responsabilitats.

Així funcionen tots els països del món. Qui està al capdavant d'un govern assumeix responsabilitats quan així li correspon. Per què no ho fan a casa nostra? No ho entenc. Com es pot dormir tranquil quan ha passat quelcom tan profund com els fets que ens ocupen? Com pot Montilla dormir tranquil?

La dignitat del país passa també per la dignitat individual de les persones que ocupen els llocs de màxima responsabilitat. Que Saura, Boada i Baltasar segueixin ocupant avui llocs de resonsabilitat al Govern de Catalunya diu molt poc a favor seu però, sobretot, diu molt poc a favor d'aquest país.

La burla com a principi

2010-01-12T08:23:00.000-08:00

Fa una estona feia un break tot donant un cop d'ull ràpid a la premsa i me n'he adonat que des que hem començat el 2010 el tripartit ens ha sotmès a una burla constant.

Primer, llei de vegueries. El cinc de gener el Govern hauria d'haver aprovat la nova organització territorial del país. A hores d'ara tot el què hi ha és el Conseller Ausàs assegurant que el projecte de llei serà una realitat passat demà per una banda; Esquerra tirant pilotes fora com si això no anès amb ells i, per acabar-ho d'amanir, els alcaldes del PSC barallant-se per futures capitalitats d'éns inexistents.

Segon, traspàs de rodalies. Montilla i Nadal pletòrics per un traspàs de rodalies que no inclou ni estacions, ni vies, ni inversions, ni regionals. Resulta que ens n'hem d'alegrar de poder gestionar la neteja dels trens i les queixes pels retards i les deficiències del servei? No ho acabo de veure clar.

Tercer. Traspàs de l'aeroport del Prat. El model d'aeroports que ens proposa el flamant ministre Blanco dóna més poder a empreses privades que a la Generalitat però el president Montilla ho veu com un pas en endavant en el model aeroportuari català.

Quart. El malhaurat incendi d'Horta de Sant Joan. Just quan la Terra Alta torna a ser notícia per quedar colgada per la neu, resulta que són detinguts els dos autors materials de l'incendi que a l'estiu va provocar la mort de cinc bombers al Port de Tortosa però a can iniciativa encara es posa en dubte que no hagués estat un llamp i de plegar ningú no s'ho planteja.

Sóm només a dia 12 de gener. No em vull ni imaginar el què ens espera. Perquè després diguin que hi ha desafecció. El què em sap greu és que per la poca talla d'alguns massa sovint se'n posa a tots al mateix sac.

Una bona aposta per al 2010

2010-01-05T04:36:00.000-08:00

Després d'uns dies de necessari break nadalenc, avui revisava alguns correus. He rebut el Fax de l'ADEG, el butlletí electrònic que l'associació d'empresaris del Penedès i el Garraf edita mensualment. Un bon propòsit per al 2010!

Any ADEG 2010, dedicat a l’actitud emprenedora

L’actitud emprenedora i la cultura del risc són les parets mestres del nou exercici temàtic corresponent a l’Any ADEG 2010.

L’Any ADEG 2009, dedicat a les infraestructures i la mobilitat, deixa pas a un nou any temàtic que tindrà com a principal objectiu l’estímul a la cultura emprenedora.

Amb el títol «Actitud emprenedora i la cultura del risc» es treballarà en una programació d’activitats, de formats diversos, al voltant d’aquest binomi. Alhora, es reforçarà la feina que ja s’està desenvolupant des de la iniciativa ADEG Advising, conduïda per empresaris sèniors i d’altres col·laboradors que s’ofereixen desinteressadament amb el propòsit d’escampar les llavors de l’esperit emprenedor i procurar la seva germinació entre els més joves i, d’una altra banda, acompanyar les noves iniciatives empresarials i afavorir la seva consolidació.

Sobre la Vegueria Penedès

2009-12-29T12:30:00.000-08:00

A pocs dies per acomiadar el 2009, la llei que haurà de regular la nova organització territorial de Catalunya en vegueries torna a obrir debat.

El nom de cada vegueria; quantes vegueries; qui tindrà la capitalitat en cada cas; què passarà amb els consells comarcals i les diputacions. Són preguntes que el Govern de la Generalitat ha tingut més de sis anys per resoldre i que ara, a corre cuita, amb el 5 de gener com a data fixada pel conseller Ausàs, tornen a fer alçar la veu del territori.

És evident que el país ha iniciat un camí difícilment evitable cap a la seva nova organització en vegueries. I també ho és que aquest transcendent canvi s'ha de fer amb la màxima difusió a la ciutadania que és per simplificar i en cap cas per sobreposar.

Des de Vilanova, des del Penedès, tenim molt clar què volem ser. I el què no. I qui pretengui no fer cas al poble, als ciutadans que hem parlat a través de centenars de mocions i adhesions, no és conscient de les conseqüències a les que s'enfronta.

Sí a la vegueria Penedès!

Escoltar la vida

2009-12-16T09:41:00.000-08:00

Fa poca estona que he arribat de Sant Cugat. Un antic militant de la JNC ha perdut un fill. De només sis anys. Al Monestir ha rebut l'últim adéu. En companyia de molta, moltíssma gent.

Mentre arribàvem al Monestir no acabava de ser conscient de tot plegat. Com a president entenia que la meva presència testimonial però representativa hi era obligada. Un cop dins l'església, hi he trobat el sentit. L'esclat de sentiments i emocions ha estat inesborrable.

No coneixia al petit Bernat. Però les boniques paraules que li han dedicat els qui se l'estimaven m'han permès d'imaginar-me'l per uns instants. Un infant ple d'amor, d'energia i que regalava petonts i somriures sens parar.

Davant meu hi tenia persones que han estat companys del seu pare i que avui hi han volgut ser. Un fil roig els uneix. Possiblement el mateix que a mi. I avui els ha dut a er pinya.

Sovint ens capfiquem per problemes minúsculs que ens semblen insalvables. Tan sols la mort no té remei. La resta, absolutament tot, té solució. I d'això ens n'oblidem massa vegades.

Que la pèrdua de'n Bernat ens serveixi per reflexionar. I entendre que fer feliç als demès és el millor regal que podrem fer al llarg de la nostra vida.

Prendre nota del 13D

2009-12-15T09:32:00.000-08:00

Després de dies intensos dec campanya, 162 municipis de Catalunya han dit sí, volem un estat propi.

Les reaccions han estat previsibles: Osona decideix vs. la Coordinadora Nacional, els diaris espanyols menystenint la participació i la premsa internacional lloant la fita històrica.

Considero que el més important ara és: no frustrar els 200.000 catalans que van anar a votar. Saber canalitzar bé aquesta fita.

Això significa que propostes precipitades de referèndums a BCN o iniciatives parlamentàries per convocar un referèndum nacional a l'abril s'han de prendre exclusivament com a bromes de mal gust.

Sapiguem ser dignes del què representem. Els catalanistes que diumenge vam votar portem al darrera la història d'un país que suma mñes de mil anys. I no ens precipitem pensant que en sis mesos aconseguirem alló que no hem aconseguit en 300 anys.

El dia 13 és històric per sí mateix. I obre un camí clar. Però no vulguem fer drecera, no fós cas que ens trobem en un cul-de-sac.

La generació de gent jove actual molt provablement serem els qui gestionarem un referèndum nacional vinculant. No vulguem pujar els graons de quatre en quatre, i fem, per una vegada, bé les coses.

La independència avui és possible. Sapiguem aconseguir-la.

empresaris per un Estat propi

2009-12-02T07:07:00.000-08:00

Ahir assistia a la presentació de la "nòmina catalana" que duia a terme el Cercle Català de Negocis al casal cultural anadlús de Sant Cugat del Vallès.

En un auditori d'un centenar d'empresaris, al llarg d'una ora vanm rebre un seguit de xifres que justificaven la necessitat que CAtalunya esdevingui un nou Estat de la UE en termes empresarials.

Va ser una bona presentació i amb una justificació acadèmica acreditada.

Celebro que una nova entitat segueixi el camí iniciat per FemCat. Tenir el recolzament de la classe empresarial, econòmica i financera del país és imprescindible si algun dia voler tenir el nostre propi Estat.

No serà fàcil. Però benvinguts i bona feina!

Per molts anys amics!

2009-11-30T10:14:00.000-08:00

Aquest cap de setmana una delegació de la JNC assistíem al Congrés del Bloc Jove Nacionalista Valencià a Alboraia. Els amics del Bloc Jove han celebrat aquest congrés sota el lema de "País futur", i en el marc del desè aniversari de l'organització.

Tots aquests anys la JNC i el Bloc Jove hem fet camí plegats. Nomès en el darrer any hem compartit escoles de formació, hem anat junts a les eleccions europees i hem dut a terme una acció pionera en activisme a Mestalla durant la copa del rei. Dissabte ho recordàvem també amb la bona comapnyia de les EGI i d'amics del JEN PSM.

Un camí, però, que es remunta des dels inicis de la creació del Bloc i que des de la JNC desitgem que vagi molt més enllà. Sempre des del respecte i amb la ma estesa a ajudar-vos amb tot el que puguem.

Com deien l'Enric Morera i en Fran Ferri, nou líder del Bloc Jove, a la cloenda del congrès, al país Valencià hi ha lloc per a l'"espai taronja", per una altra manera de fer política i per una força que treballi des del territori pel territori.

Gràcies per compartir el camí amb nosaltres i per molts anys!

STOP joves a l'atur!

2009-11-27T02:50:00.000-08:00

D'aquí a pocs dies entrarem al desembre i podrem comprovar si les previsions sobre atur juvenil que feien l'IESE i ADDECO es compliran o no: si arribarem al 37,2% d'atur juvenil a Catalunya.

Segons IESE, la taxa de desocupació juvenil a Catalunya ha estat la que més s'ha incrementat del conjunt de l'Estat en el darrer any, amb un augment de 19,7 puunts percentuals, duplicant així la de l'any passat i situant-se al 36,4%.

Aquesta esgarrifosa xifra situa als joves catalans com els campions europeus en atur juvenil. D'això se n'ha fet ressó el partit holandès D66. Ells busquen solucions a una xifra d'atur juvenil que els preocupa tot i que no supera el 8%. I s'han fixat en nosaltres, no nomès perquè gaireé 4 de cada deu joves catalans no teballin, sinó per la inacció dels governs espanyol i català.

A tot això cal afegir-hi la poc optimista reflexió de l'OCDE quan parla del "risc de la generació perduda" basant-se no nomès en l'elevat atur juvenil, sinó incloent-hi també els "NEET"(No in education, employment or training) per referir-se al concepte que al Regne Unit fa referència a una important bossa de joves que ni treballen, ni estudien ni busquen feina.

Llàstima que el Govern de la Generalitat hagi trigat sis anys en posar sobre la taula un Acord sobre mesures per fomentar l'ocupació juvenil. I ja em permetreu que sigui escèptic davant qualsevol possibilitat d'èxit que aquestes mesures puguin significar.

Campuzano. Patriotisme a peu de carrer

2009-11-26T05:49:00.000-08:00

Aquest vespre l'amic Carles Campuzano presenta llibre. É suna llarga entrevista que li ha fet el periodista Pere Gendrau i que repassa com veu l'actualitat del país algú que ha estat a primera línia de la política des de ben jove i fins avui.

Ja m'he pogut llegir el llibre i us recomano que feu el mateix. Amb poques hores fareu un repàs per temes diversos que us ajudaran a tenir una visió profunda del qui fou Secretari General i President de la JNC. I que segueix sent, sens dubte, un patriota de cap a peus.

Si aquest vespre li voleu acompanyar, a quarts de vuit i en companyia d'un altre vilanoví - en Marc Álvaro- i de l'Artur Mas, en Carles fa la presentació a la Llibreria Catalonia de BCN.

Us poso algunes frases que han destacat del llibre.

S’ha de tenir en compte que el canvi demogràfic que va viure Catalunya la segona meitat del s.XX va canviar el país. I hi ha una part del món nacionalista que actua com si això no hagués passat.

Avui, la immensa majoria del país no està en una opció independentista.

Quin va ser el primer país catòlic del món que va legislar sobre parelles de fet, inclòs el reconeixement de les relacions entre homosexuals? (...) Hi ha persones de CDC que aquestes banderes no les agafa i, a la pràctica, ens les hem deixat prendre.

Que Tremosa s’hagi reincorporat ha estat una bona notícia. El que lamento és que això ha tingut un cost: hem perdut un excel•lent eurodiputat com l’Ignasi Guardans.

Zapatero va seduir més perquè era la contraposició a Aznar que no pas perquè ens convencés alhora de plantejar un altre suposat model d'Estat.

La gran jugada de Maragall és catalanitzar el PSC.

(Roca i Pujol) Tant l’un com l’altre combinaven el pragmatisme, el possibilisme i la visió global.

entrevista al Directe.Cat

2009-11-25T05:13:00.000-08:00

http://www.directe.cat/article/gerard-figueras-no-ens-podem-permetre-que-cdc-i-erc-tornin-a-estar-enfadats-quinze-anys-me

Govern, media, diners i persones

2009-11-23T10:10:00.000-08:00

La sentència sobre l’Estatut torna a l’agenda política. Sembla que en els propers dies PSOE i PP ens diran per boca del Tribunal Constitucional que Espanya no ens vol tal i com nosaltres ens sentim. I sembla que serà castració física en tota regla més que no pas química.

Bé! Si les postures queden fixades, no hi ha lloc a la confusió. Diuen que quan et tanquen una porta, sempre n’hi ha una altra per obrir oi? Doncs si Espanya ens tanca la porta als nassos, els catalans n’obrirem una altra.

Descartada la via estatutària, el nou full de ruta és clar: declarar la independència l’endemà? És una alternativa, sí. Però poc realista si esperem que en Montilla ho faci. Reeditar el peix al cove però en versió 2.0? També és una opció, però poc engrescadora, la veritat.

El què cal fer és fer pedagogia de la negativa d’Espanya a acollir-nos tal i com volem ser. Girar l’òptica del conflicte: deixar de buscar l’encaix de Catalunya a Espanya. I treballar per construir una majoria àmplia que opti per tenir un estat propi.

Cal construir una majoria que se sustenti en quatre potes: (1) un govern nacionalista fort que es fixi l’assoliment d’uns objectius concrets de país –concert, aeroport, etc.- i alhora generi consciència nacional; (2) la construcció d’un espai mediàtic favorable a la segregació; (3) la consolidació d’un espai empresarial i financer potent que recolzi el procés d’independència i (4) una majoria social que ho manifesti.

Contenidors en crisi

2009-11-17T05:24:00.001-08:00

Ahir llegia a l'edició de novembre de la revista Capital un article sobre la situació que atravessa el trànsit marítim de contenidors a nivell mundial.

En destaco dues xifres. La primera: fa un any circulaven 80 vaixels diaris pel Canal de Suez. Avui tansols 30. La segona: El 60% dels contenidors que viatgen ens els vaixells d'Europa cap a Àsia ho fan buits, i els embussos en ports com els de Los Àngeles, Singapur o Shangai han desaparegut.

La crisi que afecta el segment del transport marítim no ha aparegut diàriament als TN's. Però és de proporcions més profondes de les que afecta el sector de l'automòbil.

Ramon Tremosa apunta el trànsit marítim i la logística que s'en deriva com un dels principals eixos que han de liderar el futur econòmic de Catalunya. Cal que estiguem amatents a com avança aquesta situació i que ens plantegem la necessitat real d'invertir en les infrastructures auxiliars que genera.

El lideratge dels governs no nomès s'ha d'exercir en aquelles qüestoins més visibles per als ciutadans. També cal exercir-lo amb apostes estratègiques en sectors que a mitjà i llarg termini significaran riquesa per al nostre país.

we've done it!

2009-11-16T00:19:00.000-08:00

Comencem setmana amb un nou objectiu assolit dins la motxilla de la JNC. Dissabte a darrera hora del vespre en Jordi Villanueva era escollit vicepresident d'Iflry a La Haia. Era la culminació d'un procès que ha comportat setmanes de participació en seminaris i esdeveniments internacionals, d'aportacions positives, de debat, de traçar aliances, de fer lobby, de fer valer el pes de la JNC en política internacional en els darrers anys a través de LYMEC.

I després de la feina, el resultat: hem guanyat!

Aquesta és una responsabilitat que multiplica la projecció de la JNC i amplifica el nostre altaveu per explicar al món que els catalans estem immersos en un procès d'alliberament nacional. La vicepresidència d'Iflry ens permet també aprendre i contribuir en el disseny i aplicació de respostes als problemes dels joves d'arreu del món. Des d'un punt de vista de la llibertat de les persones i de la radicalitat democràtica.

A molts no els agradarà que els joves compromesos i independentistes arribem a assolir quotes de representativitat en organitzacions de prestigi internacional. Aquest no és el nostre problema. Treballarem de valent per saber aprofitar aquesta oportunitat.

Ara, a treballar per assolir un nou repte. Aquesta setmana a fer pinya perquè en Marc Guerrero esdevingui vicepresident de l'ELDR. I a la primavera parlarem de LYMEC.

Marxem cap a Holanda!

2009-11-12T05:03:00.000-08:00

Aquest cap de setmana se celebra a la ciutat holandesa de La Haia l'Assemblea General d'IFLRY.

La Federació Internacional de Joves Liberals és una organització internacional que aplega organitzacions polítiques juvenils liberals d'arreu del món. La JNC fa més de deu anys que en som membres de ple dret, al costat d'altres organitzacions com YDA, les joventuts del Partit Demòcrata nordamericà, o arganitzacions liberals d'Àsia.

Una àmplia delegació de la JNC hi anem a fer pinya: presentem el nostre responsable de política internacional per a vicepresident d'aquesta organització. Una vicepresidència que ens permetria tenir una influència important a l'hora de transmetre el nostre missatge de construcció nacional de Catalunya al món.

Portem mesos de feina per aconseguir guanyar aquesta elecció. Dissabte sabrem si l'esforç que molts han estat fent es veu recompensat. Ja us ho explicarem!

Ja som a Perpinyà!

2009-11-09T06:15:00.000-08:00

Faig aquest post després d'un cap de setmana que m'ha generat una bona dosi d'energia positiva!

Dissabte al matí a Perpinyà fèiem possible un fet històric per a la Joventut Nacionalista de Catalunya: la constitució d'un col·lectiu de la JNC a la Catalunya Nord. A les portes de la celebració del trentè aniversari, la nostra organització s'implanta territoralment allà on fa 350 anys els espanyols van regalar a França.

A la tarda participàvem a la manifestació per demanar la superació del Tractat dels Pirineus que van signar Felip IV i Lluís XIV l'any 1659 per posar fi a la Guerra dels Trenta anys.

Un centenar de militants d'arreu del país vam ser a Perpinyà on varem donar un missatge inequívoc: la flama no nomès segueix viva, sinó que creix! La nostra organització es fa més forta dia a dia. I alhora esdevenim més referent entre la gent jove del país.

Perquè som generadors d'il·lusió aconseguirem fer realitat tots els somnis que ens proposem!

La JNC com a resposta!

2009-11-04T07:08:00.000-08:00

Ahir al vespre conversava durant un parell d'hores amb els militants de la JNC de l'Esquerra de l'Eixample. Estaven preocupats per tot el clima enrarit que des de fa setmanes es viu al país arrel dels casos Millet i Pretòria.

Després de parlar-ne una bona estona, ells mateixos proposaven solucions. Contra els corruptes, però també contra els jutges-espectacle que no tenen cap remordiment a l'hora de defenstrar la imatge pública de persones a qui encara no s'ha jutjat.

Pensar en positiu. No es quedaven de braços plegats. Sinó que planetjaven com fer una autèntica regeneració democràtica que trenqui amb una manera de fer que no va amb nosaltres.

Militants molt joves, cares noves, amb la il·lusió d'aconseguir canviar tot això. La mateixa energia que em transmetien divendres els militants d'Osona o dissabte els del Baix Ebre.

Nomès nosaltres, per generació, som els qui podem canviar les coses efectivament. L'energia, les ganes de treballar, la il·lusió i la capacitat de somniar que tenen els militants de la JNC és la millor resposta!

Sobre la consulta per la independència a VNG

2009-11-02T23:57:00.000-08:00

Ahir sortíem del Ple de l'Ajuntament amb l'eufòria dels membres de la Plataforma VNG Decideix perquè la majoria de regidors -excepte PP i PSC- vàrem donar suport a la consulta per la independència a la ciutat.

M'afegeixo a la felicitació pel fet que d'aquí a unes setmanes els vilanovins que vulguin podran expressar lliurement la seva voluntat.

Però adverteixo: això no és tan senzill com posar una urna a la plaça de la vila i esperar a que la gent vingui a votar. No ho és. I així m'ho advertia divendres en una reunió de la JNC l'Alfons López Tena a Vic, on s'ha instal·lat per coordinar les consultes a la comarca d'Osona.

Cal un esforç de mobilització importantíssim: des de l'organització per aconseguir un llindar mínim de participació; des dels partits per demanar el vot en un sentit o en un altre. I sobretot cal un esforç per donar credibilitat al procés i al resultat.

Per tant, felicitem-nos però ara tota la feina està per fer. El dia 13 a la nit ho valorarem.

Ens veiem a Buenos Aires, Josep!

2009-10-29T10:37:00.000-07:00

Ahir en Josep Lluís Vidal feia pública la seva renúncia com a regidor de VNG. Ho feia després de 18 anys a l'ajuntament i amb molta feina i servei a l'esquena.

En Josep ha estat moltes coses per mi. Un amic; el "jefe" de la meva mare; un "tiet"; un company de grup; un president comarcal. El Josep ha estat algú al qui demanar-li consell per tot. Mai ha tingut una mala paraula, una mala cara.

Sempre un somriure, un to optimista, una sortida positiva a qualsevol problema, per més gran que fós. Mai res li feia mandra.

Molta sort en aquesta nova etapa que comences. Com tu mateix has dit, te la mereixes! I gràcies per haver-nos donat sempre el millor de tu. Sempre ho duré dins el cor. Enmig de tanta tempesta, el Josep és el viu reflex de la cara positiva i fresca de la política entesa com el servei als altres. Gràcies per tot!

A, i ens veiem a Buenos Aires!

Al costat dels treballadors, lluny dels corruptes

2009-10-27T07:00:00.000-07:00

Ahir a la tarda era present a la concentració que un miler de persones feien al davant de l'Ajuntament de Tortosa en contra del tancament de la planta de Lear a Roquetes. Centenars de veus demanaven feina i recriminaven la no-actuació del Govern de la Generalitat, que des de feia 6 anys era coneixedor del risc de tancament de la planta.

Aquest matí, encara xocat per la unitat d'un poble que reclama faena i es veu impotent pels centenars de drames personals que suposarà aquest tancament, anava rebent per sms i mail l'última hora de les detencions de Garzón a Catalunya per corrupció.

Quina sensació més extranya! Se m'ha remogut l'estòmac, suposo que tip de tantes setmanes amb la porqueria de Millet i Gürtel a tort i a dret.

I quina ràbia. Fa anys que vaig decidir entrar en política per treballar pel país. I fa mesos que no paro de fer quilómetres per generar il·lusió. Per transmetre a centenars de joves del país el convenciment que treballar per canviar les coses val la pena.

A tots els qui embruten el bon nom de la política i tiren per terra la feina il·lusionadora que molts fem cada dia, no els puc dir altra cosa que espero se sentin avergonyits pel flac favor que fan al país. Els hauria de caure la cara de vergonya. Especialment quan hi ha gent que no pot pagar la hipoteca al cap del mes d'una llar que han comprat honradament.

Afortunadament alguns no desistirem. No ens faran perdre les ganes de fer realitat els nostres somnis. I de treballar perquè la generació de gent jove que pugem impulsem una veritable regeneració democràtica.

És l'hora d'emprendre!

2009-10-22T07:51:00.000-07:00

Avui han comparegut a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya els líders de la Jove Cambra Internacional Catalunya. Ens han exposat que d'aquí a uns mesos Tarragona acollirà la Conferència Europea amb milers de joves emprenedors aprenent i debatent a Catalunya.

Els valors d'emprendre, de no parar la ma, de tenir idees i treballar per tirar-les endavant que transmet la Jove Cambra i que en molt bona part comparteix la JNC són valors que cal fomentar entre els joves del país.

El tomb a la crisi actual l'hem de donar els joves. I no el donarem esperant a rebre sense fer res a canvi. Tenir l'esperit d'emprendre, de liderar, d'arriscar-se, d'autoexigir-se i de treballar. L'esperit de fer-ho bé i de voler ser referent ha de ser l'esperit majoritari dels joves del país.

Felicitats per la bona feina que feu i per donar-nos l'oportunitat de donar a conèixer Catalunya al món durant la vostra Conferència Europea 2011.

Aprendre d'Aachen

2009-10-17T00:37:00.000-07:00

Des de dijous que sóc al LYMEC Young Leaders Meeting a Aachen, Alemanya. Una trobada de presidents d'organitzacions polítiques juvenils liberals d'arreu d'Europa. Durant tres dies parlem sobre recerca, coneixement i universitat.

En el programa d'ahir vam conèixer l'EUA (European Universities Assiciation), com funcionarà l'European Ressearch Center i tot el projecte que en 10 anys es desenvoluparà a la Universitat d'Aachen.

Dues coses a destacar. La primera: en dues de les quatre lectures va sortir el nom de l'Andreu Mas-Colell. I la segona: l'aposta per la R+D+I és real en alguns països.

Ahir vam conèixer el projecte de creació d'un clúster de coneixement internacional que en deu anys es posarà en marxa a Aachen. Fins al 2018 s'invertiran 2 bilions d'Euros per generar un nou campus universitari, un nou centre de recerca i espais per a que les empreses s'hi instal·lin al costat. Nomès un 20% dels recursos són públics i procedents del Govern regional. La resta és inversió privada.

Impresisonant. Aixó és tenir les coses clares i encarar el futur amb garanties.

L'Ànima es pot veure...

2009-10-07T06:41:00.001-07:00

Després de dies atrafegat, torno a fer un breu post. Ja fa un mes que he représ el curs i la veritat és que tinc una agenda que treu fum.

Gairebé cada dia arribo a casa força tard i mentre em preparo alguna cosa per sopar abans de posar-me al llit, comparteixo aquesta estona en companyia d'un programa que m'ha causat molt bona sensació. L'Ànima, conduit pel Toni Puntí i la Bibiana Ballbé, al 33.

Puc mirar poc temps la TV. I haig de dir que és una de les poques sopreses positives que m'ha donat darrerament. Us el recomano i a tots dos els desitjo molta sort. Feu una bona feina per la cultura del país. Especialment valuosa ara que n'hi alguns que per interessos propis no tenen cap mena d'escrúpol en utilitzar-la per embrutar el contrincant.

Marxo cap a Perpinyà.

Debat de Política General - primer round

2009-09-29T10:37:00.000-07:00

Aquesta tarda ha començat el debat de política general al Parlament. He seguit bona part de la intervenció de Montilla. Els seus assessors li han escrit un discurs previsible: obra de govern feta i desmentir el desànim del país. Crítica constant a CiU i lloança de la fòrmula tripartit.

El president d'un país no pot centrar la seva intervenció en un debat de política general en un llistat d'obres encetades i un elogi de la iniciativa privada. Menys encara quan es tracta d'un govern intervencionista d'esquerres. Ell no hi té res a veure amb la solidesa de la societat civil catalana.

On és l'ambició de fer un discurs brillant que ompli d'esperança la gent d'aquest país? On és el líder que busca encapçalar una sortida de la cruïlla actual amb una majoria al darrera? On està la il·lusió d'un país per assolir el somni de la llibertat?

Tot plegat m'ha semblat un deja vu del qual s'hauria pogut escriure la crònica sense haver sentit la intervenció. Ara el repte és de l'Artur Mas. Demà té l'oportunitat de demostrar que té la talla d'un líder necessari que conduirà el país cap a u nou rumb. Hi estarem amatents!

Píndola de l'endemà, llei de l'abortament, eleccions alemanyes i portugueses i pujada d'impostos

2009-09-28T00:21:00.000-07:00

Comencem una setmana políticament interessant! Avui hi ha sobre la taula diverses qüestions que marcaran l'agenda política dels propers mesos, i que miraré d'estar-hi al cas des del bloc.

Com sempre, la crisi i la pujada d'impostos de Zapatero. Una pujada d'impostos que perjudicarà directament el consum de les classes mitjanes i treballadores mentre Europa va en direcció oposada. Pel mig, la píndola de l'endemà sense recepta i la tramitació de la llei sobre l'abortament a les Corts. I el debat de política general al Parlament, el darrer de la legislatura.

A nivell internacional, les mesures proposades pel G20 a Pittsburg, la victòria de Merkel i l'espectacular pujada dels liberals alemanys, i la victòria dels socialistes a Portugal.

A la imatge, vista aèria de la ikurriña gegant que ahir feia el PNB com a demostració de força davant la pinça PP-PSOE en el marc de l'Alderdi eguna 09. Un anys més la JNC hi hem estat i agraeixo l'hospitalitat als companys de les EGI. Sempre és dur començar un dilluns després de l'Alderdi...

Sobre la cimera del G20 a Pitsburg tot esperant la grua

2009-09-24T07:01:00.000-07:00

Avui faig un post en circumstàncies diferents. El cotxe ha dit prou mentre recorríem un dia més l'AP7 i com que la grua encara trigarà aprofito el temps mentre l'espero.

Aquest matí estava a la tertúlia d'Onda Cero que es fa en desconnexió pel Penedès i el Garraf. Parlàvem amb un dels històrics del Partit Socialista a VNG sobre la cimera del G20, sobre la crisi i la pujada d'jimpostos "als rics" de Zapatero.

He quedat una mica sorprès quan el contertulià ha dit que l'únic que seria positiu de la Cimera de Pittsburg seria que els caps d'Estat s'atrevissin a qüestionar el sistema del lliure mercat establert i cerquessin alguna alternativa. He quedat sorprés que el 2009 algú encara cregui que les economies planificades poden ser una alternativa al model actual...

Afortunadament crec que a la cimera del G20, a banda de veure com Zapatero fa el ridícul mostrant la seva incompetència en política internacional, no es qüestionarà el retorn a models soviètics. Personalemtn m'agradaria que els US i Europa marquessin un nou horoitzó que ajudi l'economia mundial a reiniciar-se amb força, permetent als països menys desenvolupats un salt endavant per eradicar fam i probresa.

algú haurà de pagar la xiulada...

2009-09-22T01:28:00.000-07:00

Diari Avui: L'Estat obre expedient sancionador al líder de la JNC...

La delegació del govern espanyol a València ha comunicat al president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Gerard Figueras, que se li obre expedient sancionador, amb una possible multa de fins a 60.000 euros, per haver forcejat amb la policia abans de l'última final de la Copa del Rei, a València.

Els fets van ocórrer just abans d'iniciar-se el partit entre el Barça i l'Athletic de Bilbao, quan un grup de membres de la JNC, branca juvenil de Convergència, es disposava a repartir entre els espectadors que anaven a accedir a l'estadi de Mestalla 5.000 cartells amb el lema "Catalonia is not Spain", que van ser requisats per la policia.

Més a El Singular Digital i a El Periódico

Acord per l'ocupació juvenil... ni 24 hores

2009-09-17T04:37:00.000-07:00

No han passat ni 24 hores i el Govern ja canvia d'opinió.

Ahir a la tarda al Palau de la Generalitat se signava l'Acord per a l'Ocupació juvenil a Catalunya. Un acord que arriba sis anys tard. Que arriba ara perquè el Parlament va aprovar una moció de la JNC en que instava el Govern a fer-ho. I que arriba quan Cataunya és el país d'Europa amb més atur juvenil.

No han passat ni 24 hores de la signatura i la Consellera Mar Serna ha dit que admetria que l'acomiadament dels joves fós més barat que el de la resta de treballadors...

Quin govern és aquest? Quina solidesa és aquesta? Abaratir l'acomiadament de joves treballadors ajudarà a baixar les vergonyoses xifres d'atur juvenil a Catalunya?

Quina poca talla.

Després d'Arenys

2009-09-15T02:30:00.000-07:00

Els que vam ser diumenge a Arenys de Munt, sabem una cosa: hi ha quelcom que bull al país.I no es tracta de quatre arreplegats.

Diumenge a Arenys hi havia milers de persones. De procedències diferents, de nivells socials diferents. D'ideologia diferent. Però tots sota la il·lusió de poder fer un pas més cap l'horitzó comú de la independència. Tots ens vam respectar i vam deixaer a banda les diferències.

Qui vulgui entossudir-se en fer veure que Arenys no va existir, o que la participació fou baixa o a desacreditar-ho utilitzant els arguments que vulgui, que ho faci. Però allà ell.

TOTS A LA MANI!

2009-09-09T10:55:00.000-07:00

El gran dia s'acosta! Com deia ahir, després de setmanes intenses de feina, ara és l'hora de fer realitat un esforç de molta gent i recursos!

No us ho penseu ni una sola vegada! Fora la mandra, la indecisió, les ganes de jeure al sofà o de passar de tot! Fora tot això!

Ha arribat el gran dia. El país ens necessita a tots. I la millor manera de donar les gràcies als qui fa 300 anys van donar la vida per defensar la nostra llibertat, és amb una presència massiva en el seu record!

Perquè som heureus de Jordi Pujol. Perquè som hereus de Macià. Però perquè també, i sobretot, som hereus de Rafel Casanova i del General Moragues.

Perquè som tot just a l'inici del camí i si no el fem nosaltres ningú ens el farà!

Aquesta diada deixeu-ho clar: la nostra sentència és la independència!

10 de setembre

18:30h Ofrena a la tomba de Rafel Casanova a Sant Boi de Llobregat

21h Concentració a l'Arc de Triomf. Mani fins al Fossar de les Moreres

11 de setembre

9:30h Ofrena al monument de Rafel Casanova

Actes al territori

Arriba la mani!

2009-09-08T10:41:00.000-07:00

Aquesta és una setmana de nervis! Per la JNC la Diada implica un seguit de conceptes que a mesura que s'acosta el dia 10 de setembre prenen protagonisme: mobilització, trucades, correus, manifestos, militants, simpatitzants, jubilats, quadrar horaris, tenir a punt ofrenes, preparar centenars d'estelades, de torxes, preparar parlaments i, sobretot, molts nervis!

El dia 10 de setembre la JNC surt al carrer i això significa que els qui liderem la primera organització política juvenil del país hem d'estar a l'alçada en tot alló que oferim a la militància i al jovent per a commemorar que un 1714 el país es va tornar a aixecar per recuperar allò que és nostre.

De moment portem dies pencant de valent perquè tant l'ofrena a la tomba de Rafel Casanova a Sant Boi a la tarda com la mani des d'Arc de Triomf al Fossar al vespre estiguin a l'alçada del què s'espera de nosaltres.

Tots hi sou convidats!

Olor de verema

2009-09-07T08:14:00.000-07:00

Avui tinc ganes de fer un parèntesi. Després d'haver estat aquest matí al CEN del partit i de portar ja unes hores a la JNC treballant en l'organització de la marxa de torxes del dia 10 a la nit i donant resposta a les agressions d'Espanya a la consulta d'Arenys, vull destinar cinc minuts a quelcom que aquest matí he recordat camí a BCN.

Sortia de casa. Passava per la carretera de l'Arboç per anar a buscar l'autopista. He passat per davant de la cooperativa. He vist llavors la muntanya de pallofes de raïm, enfosquides ja pel pas dels dies. I un parell de tractors fent cua per abocar-hi alguns centenars de quilos de raïm.

De petit era un missatge inequívoc: quan la xemeneia de la cooperativa treia fum -fumava- l'estiu arribava a la seva fi. Començava amb la verema el cicle màgic de producció d'un líquid meravellòs que identifica uns pocs afortunats que vivim en zones -encara- vinícoles del país.

He decidit canviar de trajecte, passar per la carretera vella de Ribes i agafar l'autopista a Sitges, veient així com els barrets de palla amb el cap cot protegien les espatlles del sol del pagesos que, pacientment, anaven collint raïm.

Tot i que en queden poques, que boniques són les vinyes del Garraf.

El Sí d'Artur Mas al referèndum i la doble bara de medir dels socialistes

2009-09-04T04:29:00.000-07:00

Rebombori internauta perquè aquest matí l'Artur ha dit que votaria "SÍ" al referèndum d'Arenys del dia 13. Bé! Per alguns això no ens representa cap sorpresa. Però sembla que d'altres s'escandalitzen!

Tan sols un comentari al respecte. Parlar clar ajuda. I en un moment de cruïlla pel país com l'actual, és positiu deixar les postures clares a l'hora de dibuixar el camí de futur del nostre poble.
Avui l'Artur ha parlat clar. I això, dit per la persona que avui lidera Convergència i que liderarà el país en el futur, no és menor.

Però qui no parla clar és el partit socialista. Què significa aquesta doble bara de medir que impedeix consultes a unes entitats però no manifestacions feixistes a d'altres?

L'época del blanc i negre s'ha acabat. I la por a que el poble parli, però sobretot la por a no tallar les ales als qui duen el feixisme com estandard, diu molt poc a favor dels qui avui ocupen el poder. Que parlin clar, que el doble joc en qüestions de democràcia és menyspreable.

Estimular la ment

2009-09-03T05:29:00.000-07:00

Ahir a la nit sortia tard de la reunió amb militants de la JNC de Sarrià Sant Gervasi. Vam estar parlant més de dues hores sobre la situació econòmica actual, sobre el sentit de la Diada Nacional d'Enguany i també de la Consulta d'Arenys.

Arribat a migdia al despatx, després d'un matí de reunions interessants, he fet una ullada als mitjans: consulta d'Arenys endavant, mani Falange aplaçada una setmana; Iceta diu que aquest estiu els catalans hem fet el ridícul amb tanta mani; Puigcercós criticant els 420 euros de ZP que ell mateix ahir pactava; més confusió sobre la Grip A.

Tot plegat em produeix una sensació d'embafament, de més del mateix. Una sensació de que hi ha massa gent que no sap estar a l'alçada. Que poc estimulant. Quin país! Com diria un vell amic.

L'onada positiva que augurava diumenge el President Pujol en una entrevista a l'Avui és molt necessària! Necessària per posar allà on han de ser els mediocres. Necessària per generar il·lusió, esperança. I, sobretot, necessària per obrir un nou camí de futur pel país.

La consulta d'Arenys

2009-09-02T06:10:00.000-07:00

Fa una estona ha aparegut als mitjans que l'Estat espanyol intentarà impedir la consulta d'Arenys de Munt prevista sobre l'autodeterminació de Catalunya.

No és una notícia que em sorprengui - de fet el sorprenent hauria estat que l'advocacia de l'Estat no ho hagués fet abans. El que sí que resulta sorprenent és que siguin Ciutadans els qui hagin de fer la feina bruta a PP i PSOE per demanar que s'aturi aquesta consulta.

Em pregunto si l'Estat no hauria d'actuar amb la mateixa diligència a l'hora d'impedir la manifestació feixista que l'ultradreta espanyola ha convocat i que el Conseller Saura tan feliçment ha autroritzat.

És hora de fer-se grans. Si després de 30 anys de democràcia a l'Estat espanyol encara hi hi a gent que té por que el poble pugui parlar, és que alguna cosa trontolla.

Voler callar els vilatans d'Arenys és tant o més evidenciador de la por que té Espanya com ho fou el silenciament de la xiulada al Rei a Mestalla que a alguns ens intenten fer pagar ben car. L'any 2009 no hi ha ningú que pugui fer callar el poble. I encara menys cap tribunal.

Endavant amb la consulta gent d'Arenys!

Un estiu per recordar...

2009-09-01T07:03:00.000-07:00

Tot just ahir em reincoporava a la feina. Ha estat un estiu curt però amb la sensació que s'ha fet llarg. Un estiu profitós i que realment ha servit per carregar piles.

Recordo ara els moments que guardarè a la memòria d' un estiu en el que he pogut visitar país. Trobar moments per contemplar el cel sense tenir la sensació de fer tard. Conèixer nous indrets amb identitat i persones fins ara desconeguts. Degustar meravelles que el sòl i el mar ens ofereixen en llocs màgics. Prendre el sol a la platja i jugar amb la canalla a la sorra vora l'aigua.

Recòrrer en bicicleta els bonics passejos marítims del Garraf i el Baix Penedès. Redescobrir íntimament Mallorca. Endinsar-me una mica més en l'Ebre, els seus ports i el seu Delta. Passar moments inoblidables amb la millor companyia, al costat d'una gran persona. Retrovar Prada de Conflent i les delícies culinàries de la Catalunya que un dia ens van prendre. Endinsar-me mar endins i veure els rajos del sol des de sota una aigua majestuosament blava. Enriquir l'oïda amb tons diferents d'una llengua mil·lenària.

Un estiu mediterrani. Un estiu que m'ha fet sentir afortunat.

Ara, som-hi. Que hi ha molta feina per fer, i moltes ganes de fer-la!

La Nit de Sant Joan

2009-06-23T04:53:00.000-07:00

Aquest matí m'he afanyat per anar a comprar una coca de llardons abans de marxar a BCN.

Fa una estona, mentre feia el badoc entre correu i correu al despatx, recordava quantes nits de Sant Joan especials hi ha hagut a les nostres vides. La il·lusió dels petards quan ets canalla, els primers petons vora el mar quan l'adolescència et truca a la porta. Guarnir la terrassa de casa amb banderoles i llumetes de colors. Les fogueres, la coca i el "xampany" que tantes vegades ens han fet que aquesta fós una nit especial.

Records que miro amb espurnes d'il·lusió, nostàlgia i desig als ulls. Moments que quan els vius no te n'adones, però que amb el temps esdevenen eterns com a petits regals que ens dóna la vida. Petits moments que gaudim com a catalans, com a mediterranis.

Aquesta nit tornarà a ser màgica. Una nit que confio sigui un parèntesi en aquesta atrafegava existència que ens engolleix a alguns. I aquesta nit, d'una manera nova, diferent, cadascú viurà moments que demà esdevindran refugis de felicitat.

Bona revetlla!

DESEMMASCARAR MONTILLA!

2009-04-22T06:02:00.000-07:00

Ha arribat l’hora. Remodelació del Govern Zapatero i suposat impuls per desencallar el finançament. Eufòria col·lectiva entre la brunette socialista! Ara sí, ara va de debò! En Chaves i la Salgado ens resoldran el finançament!

Qui s’ho creu això? Com ens resoldrà el nostre valent i decidit president Montilla el finançament? En primer lloc, ja fa 9 mesos que s’està incomplint la llei: 9 mesos sense rebre uns diners que són nostres. Qui ens pagarà els 14 milions d’euros que cada dia deixem de rebre els catalans des de l’agost de 2008? Inclourà aquests diners l’acord entre govern català i espanyol?

I en segon lloc, què passarà si l’Estat segueix sense voler complir la llei i els diners que posa sobre la taula no són els que tocarien d’acord amb el que fixa l’Estatut? Eus aquí la mare dels ous.

El pretès cop d’efecte de l’il·lusionista Zapatero per tapar el fracàs rotund d’un govern incompetent pot –hauria de- significar el moment clau per al futur no només del govern català sinó del país sencer: a qui estimarà més Montilla, Catalunya o ZP? I els 25 diputats del PSOE escollits a Catalunya? I els dos ministres catalans del PSOE? Encara més, a qui estimaran més els diputats republicans?

El més calent és a l’aigüera. I ara ja no hi ha lloc per a les pròrrogues ni per al doble joc. O es compleix amb Catalunya o cadascú haurà de posar les cartes sobre la taula. Si es compleix la llei, res a dir. Però si no es compleix, qui sap si definitivament haurem d’emprendre un nou camí com a poble?

La necessitat de parlar!

2009-03-26T08:06:00.000-07:00

Fa una setmana que diaris, informatius, carrers, rectorats i tertúlies en van plens! Bolonya, joves, estudiants, manifestacions, govern, periodistes i policia són els protagonistes en primera plana arreu del país. Tot i que d’una manera poc afortunada, han aflorat als mitjans de comunicació diversos debats que fins i tot han passat per sobre de la reiterada crisi econòmica.

Un Pla Bolonya que no ha estat prou ben explicat i pel qual es protesta quan ja està en marxa. Estudiants que no es queixen i no poden estudiar. Tancades i manifestacions que barregen estudiants, antisistema, antiBolonya, antiLECs i antitot. Una actuació dels Mossos d’Esquadra que enfronta socis de govern, aquest amb l’oposició i a membres d’un mateix Departament. Cessaments anunciats però no executats, professors que es tanquen a rectorats i recorreguts desitjats però no autoritzats. Consellers tristos perquè no s’entén la seva estima al cos i d’altres enfadats perquè se'ls estimen massa.

Què està passant? El caos s’està apoderant de nosaltres, potser?

Siguem positius! Aquesta situació ens està dient que hi ha coses que no funcionen. Que hi ha coses que no s’han fet prou bé i que per aquest camí no podem continuar. Doncs sapiguem-ho aprofitar, no?! No hi donem l’esquena, no fem com si res no estès passant. Ni tampoc prenguem decisions sense fonament!

Afortunadament som animals racionals! Tenim ús de la paraula, podem PARLAR! De què?

Parlar de Bolonya. Reconeixem que no l'hem explicat prou. Expliquem-la bé –i no només a través de la web ni a cop d’ocupació. Expliquem-la i decidim què ens agrada i què no i quines vies tenim per solucionar allò que no ens agrada.

Parlem de Mossos. De perquè actuen d’una manera o d’una altra i de quins superiors i protocols d’actuació els han fet actuar així. I establim qui i quin protocl d'actuació hauran d’escoltar a partir d'ara.

Parlem d’Interior. De qui i perquè no ha fet les coses prou bé i de quines mesures s’han d’adoptar.

Parlem de tancades i manifestacions! De qui es vol manifestar, on i perquè. I garantim la llibertat de tothom.

Parlar del què ens passa hauria de ser natural. Parlar, buscar solucions i aplicar-les. I els joves n’hauríem de ser els pioners d’això! De parlar sense pors, sense apriorismes i estant disposats a assumir els reptes i les solucions d'aquest diàleg.

Cobdícia. Valors.

2009-03-06T06:34:00.000-08:00

Utilitzo dues paraules que apareixen al darrer editorial del President Pujol. Dues paraules que són útils per a descriure què està passant al país i al món. Útils per a comprendre estats d’ànim i útils per afrontar el futur.

Cobdícia: cobejança de riqueses. Desig viu o il•lícit de posseir alguna cosa o alguna persona. Jordi Pujol fa servir la paraula cobdícia per a descriure què ens ha portat a la situació de crisi que avui patim, relacionant-la amb ostentació, aparença, pretensió, egoisme, fragilitat, pressa.

A banda de la crisi, hi afegeixo altres aplicacions. Cobdícia és el que probablement farà que socialistes i populars espanyols s’uneixin per a fer fora a Juan José Ibarretxe de la Lehendakaritza. Cobdícia és el que va fer que socialistes espanyols i nacionalistes gallecs fessin fora al PP del Govern gallec. Cobdícia és el què va portar socialistes, post-comunistes i republicans a impedir que l’Artur Mas estigui avui portant les regnes del nostre país.

Valors: conjunt de qualitats que fan que una persona o cosa sigui apreciada, estimada, valorada.
Per contra –i per poc atractiu que sigui- alguns tenim l’obligació de predicar una altra manera de fer les coses. De predicar des del convenciment que tot i ser joves -sí!-, la nostra actuació –política, personal, professional- s’ha de basar en valors com l’ètica, l’esforç, la previsió, l’autoexigència, la solidesa, la correcció. L’autenticitat. Prioritzar el bé comú, el sentit d’organització i la responsabilitat.

Això no significa que no puguem cometre errors. És clar que en cometem! I és treballant que se’n cometen! Però si els errors no són fruit de la cobdícia, tothom té dret a ser advertit i a corregir-los. Tothom té dret i es mereix una segona oportunitat.

L’important és tenir clar que el preu d’actuar amb cobdícia i no per convicció i valors és alt. I que més tard o més d’hora, el moment de pagar la factura arriba. Mal ens pesi pels nostres companys del Bloque, ha arribat a Galícia. Arribarà també a Catalunya.

Montilla: paga el que deus als joves catalans

2009-02-13T06:28:00.000-08:00

Sis mesos d’incompliment de la Llei més important del país. Sis mesos de menyspreu i desobediència de la voluntat d’un poble expressada a les urnes. Sis mesos de mofa a un país sencer. Sis mesos de submissió del Govern català als interessos del socialisme espanyol. Sis mesos de mentides i silenci a canvi de cadires, sous i cotxes oficials.

Més de sis mesos de crisi econòmica i financera. 1 de cada 4 joves catalans que busca feina no en té ni en troba. 62% de joves catalans amb feines precàries i menys de 1.000 euros al mes. 43% de joves catalans amb contractes temporals. 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal. Sis mesos sense disposar de 5.000 milions d’euros que es desprenen del model de finançament establert a l’Estatut.

Per dignitat nacional els joves del país hem de dir prou. Els militants de la Joventut Nacionalista de Catalunya diem prou. No estem disposats a aguantar més mentides dels qui ens governen. Exigim líders valents, que estiguin a l’alçada, que lluitin per tenir allò que és nostre, que ens hem guanyat amb el nostre esforç, i que ens permetrà sortir d’aquest atzucac. Si els qui ara manen no estan disposats a fer-ho, que parlin clar i que actuïn en conseqüència: que pleguin. Si no ho fan, el preu de vendre’s el país avui, serà demà impagable.

Si José Montilla i el seu govern fessin complir la llei i complissin els seus propis compromisos, avui, amb tan sols 2.000 dels 5.000 milions d’euros anuals que ens atorga el nou sistema de finançament fixat a l’Estatut, 100.000 joves catalans podrien rebre una beca salari de 6.000 euros l’any per estudiar a la universitat. Avui, 230.000 estudiants catalans podrien utilitzar gratuïtament el metro, les rodalies, el bus i el ferrocarril. Avui 25.000 joves emprenedors podrien rebre 18.000 euros l’any per a la seva petita i mitjana empresa. Avui 150.000 joves catalans podrien rebre 500 euros al mes per a poder pagar el lloguer o la hipoteca. I això és només un exemple.

L’únic acord possible és el compliment de la llei. El compliment de la llei vol dir poder econòmic i poder polític. Poder econòmic i polític vol dir major capacitat per fer front a la crisi.

El dret a hipotecar una generació sencera

2009-01-23T06:16:00.000-08:00

A voltes es diu de la gent jove, sobretot de la d’avui, que som persones poc compromeses, que només pensem en nosaltres mateixos, amb moltes ganes de passar-ho bé i poques ganes de treballar. Que vivim en la societat de l’abundància i que no som conscients del valor de les coses. Que som egoistes i que només busquem el benefici individual immediat. A voltes, es diu.

A voltes, però, la gent jove d’aquest país som gent que estudiem, gent que treballem, que ens impliquem en les entitats dels nostres pobles i ciutats, que ajudem a casa a tirar endavant. Som gent que volem transformar la societat d’un temps i forma en què ens toca viure. Gent que volem tirar endavant i que, per més dificultats que tinguem, tossuts, ho fem amb uns escassos mil euros al mes, amb feines volàtils i hipotecats fins més enllà de la nostra jubilació –això si és que algun dia la tenim-. A voltes, la gent jove del país som així.

Totes les generacions són hereves del seu temps. Cadascuna té les seves dificultats i reptes a superar. I de la seva actuació en depèn poder-ne sortir amb un major o menor èxit. Malgrat les diferències i les peculiaritats de cada generació, totes, fins avui, han tingut un objectiu i una conseqüència comuna: treballar per deixar un món millor, un país millor, una societat millor, a la generació següent.

La generació dels anys 80, els qui avui, circumstancialment, tenim el privilegi de ser catalogats de joves, tenim un missatge molt clar per a la generació que ens precedeix: no volem ser una generació hipotecada. No volem un país hipotecat. I si avui tenim el privilegi de ser joves, alguns de nosaltres també ens creiem amb el deure de demanar als qui ens precedeixen que no ometin la responsabilitat de treballar, sobretot, per les generacions que els succeiran.

En deu anys Catalunya ha passat de sis a més de set milions d’habitants. Catalunya té més persones que l’han escollit per a viure-hi i veure-hi créixer els seus fills, les generacions futures de catalanes i catalans. Per dignitat i per responsabilitat, els qui avui ens governen han d’estar a l’alçada: els catalans d’avui, però sobretot els de demà, necessitem un finançament just. El necessitem per seguir sent. I per seguir sent un país referent, capdavanter, de màxima qualitat en el seu estat del benestar. Un país excel·lent, un país a imitar, un país a somiar. I no un país que segueixi i que en vulgui imitar a d’altres.

La història jutjarà als homes i les dones de cada generació per la seva capacitat d’actuar amb vocació de servei i amb responsabilitat col·lectiva. La generació dels que avui som joves demanem els qui ens governen que siguin valents, que siguin responsables i que no ens hipotequin. La nostra generació també tenim dret a un futur millor.

LA JOVENTUT DECISIVA

2008-12-23T05:07:00.000-08:00

Ja ha passat un mes i mig des que al Prat de Llobregat sortíem del Congrés de la JNC amb un equip i un projecte renovats i més plens d’il•lusió que mai sota un lema: La joventut decisiva!

La joventut decisiva diu molt del que ha estat històricament la JNC i del que hem de ser en els propers dos anys. El país haurà de fer front a reptes que marcaran el futur del nostre poble. La sentència del Tribunal Constitucional i la consecució d’un bon model de finançament són les dues qüestions de major transcendència a les que haurem de fer front. El respecte a la voluntat del poble de Catalunya i la capacitat de tenir els recursos suficients per construir la nació que volem han de ser els eixos que facin plantejar al poble de Catalunya quin ha de ser el nostre futur.

Si l’Estat espanyol ens torna a donar l’esquena –amb la complicitat de partits suposadament catalans- el repte de la JNC serà mobilitzar la gent jove del país per dir prou. Una resposta feble i resignada seria la nostra pròpia sentència de mort. La mobilització massiva de tota la societat en totes les seves expressions -pacífiques i democràtiques- ha d’evidenciar la resposta d’un poble viu que no es deixa trepitjar i que vol decidir sobre el seu demà.

Joves, grans, societat civil, partits polítics, catalans de sempre i nous catalans, institucions, empreses i sindicats hem d’anar junts. Hem de sacsejar el país, he d’aconseguir una mobilització més que majoritària que no deixi cap dubte al govern espanyol, al PSOE, al PP i en definitiva, als diferents estaments de l’Estat, que s’ha sobrepassat un límit intolerable, que Catalunya no accepta que se li negui ser el que és, una nació. I aquesta resposta de dignitat nacional requerirà d’un govern i d’un president que sàpiguen liderar-la. També haurem de desemmascarar aquells que hagin estat còmplices de l’atac a la sobirania de Catalunya. Ja no s’hi valdrà, aleshores, el doble joc.

Amb només sis setmanes des que vàrem ser escollits, el Comitè Executiu Nacional ja hem estat treballant per posar fil a l’agulla a tot allò que ens marcàvem quan 400 delegats d’arreu del país ens vàreu fer confiança.

Amb la suma i la feina de tots serem la joventut decisiva!

Gerard M. Figueras i Albà
President

*Escrit publicat al butlletí “l’Estel Blanc” de la JNC el 19 de desembre de 2008

Moltes Gràcies a tots pel vostre suport i confiança.

2008-11-10T07:13:00.000-08:00

Per mi la JNC és...

2008-11-06T11:01:00.000-08:00

Sempre he tingut ganes de treballar pel país i pels demés

2008-11-01T12:49:00.000-07:00